Sons per a cors sords

Un relat de: Matheu

Sons per a cors sords


Murmuri tens entre la misèria,
barbull mal vestit de soledat,
cruel xiulet de la desesperança,
crit estèril del braç explotat.

Batec persistent de la injustícia,
riallada indecent de l'opressor,
aldarull impacient de les masses,
bramul feroç traçat pel més fort.

Borinor precedent d'un conflicte,
greu esclafit de l'enfrontament,
trepig poderós del que carrega,
fort estrèpit d'espases batent.

Fragor en el melic de la batalla,
gemecs orfes de cors malferits,
crit arrauxat del que va guanyant,
flac brogiment del pobre humiliat.


Aürt d'un ànima caient pels rocs,
bordar foll del gos esfereït,
esgarip del pobre infant perdut,
plors per l'amic que el tornen penjant.

Xiscladissa d'ampla bogeria,
esvalot de cavalls despariats,
borbolleig vers orelles apàtiques,
vagits que s'empolsen en l'oblit.

I al final...cru, com sempre, el silenci
malsofert dels pobres abatuts.
I la saragata que emmascara
el triomf, ja cantat, del més forçut.

Tornarà a fluir l'antiga cadència
de retrets d'oprimit i opressor;
ja escolto sements de rebel·lia
grillant callades en altre lloc.

Calia tant soroll de tragèdia?,
boix ressò de gran calamitat,
per finir llavors mut el conflicte
quant ja el so noticiari ha cessat?.

Clou l'informatiu... dringuen anuncis...
Grinyola algun cor d'ens bondadós.
Voleu dir que en farguen d'aquests cors?.
Remugant, esperem la pel·lícula.


Comentaris

  • N'hi han molts de cors sords[Ofensiu]
    DANA | 02-04-2008 | Valoració: 10

    Mateu...el teu "sons per a cors sords" reconec que, al menys per a mi, és molt complicat, però tot i aixó no li trec el valor que penso que realment té, està molt treballat i en certs moments fa que el cor se t'encongeixi, de la mateixa manera que ens encongim quan ens adonem de la quantitat de cors sords dels que estem voltats.
    Un 10 per a tu perquè...simplement...te'l mereixes!
    Un petó.
    Dana

  • M'agrada com escrius[Ofensiu]
    Epicuri | 16-03-2008

    Trobo molt ric i viu el vocabulari , de primer pensave que parlaves de patiment viscut, però de final i espero encertar-la si això fos possible, me n'adono que retrates aquest món que més que virtual es fictici. Que sempre ha existit però les tecnologies actuals multipliquen fins l'infinit.
    Costa viure. Trobar la existència real, entre mig de tants anuncis. Patiments tallats, sempre esperant la pel.licula...

    mercès per comentar el meu verb maleït, gairabé escupit.

    Ajudant-me adonarme'n, parafrasejant a en Calders: Tot s'aprofita...

    Bentrovat. A rellegir.

l´Autor

Foto de perfil de Matheu

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

15841 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.