Cercador
Sort o frau?
Un relat de: MatheuVa refregar-se els ulls embriacs mentre aquella dona velleta buidava tot el moneder en la seva gorra. Sobrevenia el miracle tantes vegades somiat. Exultant, tentinejant repetidament les monedes, es va abocar cap a la taverna propera, exigint la millor ampolla. La dependenta va observar amb avidesa el grapat. "T'han ben fotut, desgraciat, - va exclamar - només són pessetes caducades" encara que amb ambigua prestesa li va oferir a canvi un llastimós brik deteriorat. La primera xuclada, davant del taulell, tot just va ofegar la seva còlera; amb la tercera va aconseguir arraconar els seus persistents dimonis. Al sortir, va percebre la sorna repetida d'un company de misèries: -"t'ha ben fotut, mamón"-. Va sospirar, encara quedava per a altre glop.
Comentaris
-
Sort o Frau?[Ofensiu]DANA | 02-04-2008 | Valoració: 10
Mateu, molt ben escollit el títol i en llegir el teu escrit doncs un cop més sento que se'm remou quelcom del meu interior, serà el cor? serà l'ànima?
Un petó.
Dana -
a mi m'agrada el teu nom sense "h"[Ofensiu]gypsy | 30-03-2008
vaig tenir un molt amic, que es deia Mateu!
:) -
...[Ofensiu]gypsy | 30-03-2008 | Valoració: 10
ostres, és duríssim i cru.
Alhora, bell com tota veritat.
gyps -
...[Ofensiu]Clar de lluna | 29-03-2008 | Valoració: 10
...se m'ha fet curt Matheu! Fas que ens imaginem una pobra velleta solidària amb l'home i després resulta que li ha fotut. Amb poques paraules descrius molt bé el personatge i les seves misèries. Sort o frau? També podem pensar que la velleta no sabia que les monedes eren velles i les havia tret del calaix més profund per ajudar de debò, no?
Una abraçada!
Valoració mitja: 10
l´Autor
17 Relats
43 Comentaris
15938 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.Últims relats de l'autor
- EN AQUESTES DATES, CALDRIA REMOURE CONSCIÈNCIES
- PER QUE VEJOS COM T'ESTIMO
- EN LA NIT DE NADAL
- NADAL. UN CONTE
- Adéu
- Despertar
- Arrauxat
- Sort o frau?
- Tururut amb l'estatut
- El joc dels miralls
- Consulta d'un escriptor novell a la seva musa
- Escultor
- Haikus - Tornant a l'aula (materials escolars)
- Sons per a cors sords
- Auca: El mal somni d'una nit d'estiu