Arrauxat

Un relat de: Matheu

Al seus quaranta i tants anys
s'ha comprat uns texans
llargs i foradats
i una americana de colors
que li sembla fa joc
amb les sabatilles esportives.

Dins l'abocador de deixalles
d'un supermercat proper
ha buidat sens compassió
les butxaques farcides
de nebuloses aprensives
que coartaven el quefer de cada dia.

Les crisis d'amnèsia consentida
el redimeixen de conrear
a partir d'ara tedioses amistats.
Ell s'ha transformat
en un subjecte passiu dins
de l'art col·lectiu de la gentilesa.

Arrossega la closca en els somnis
pecaminosos com un cargol
damunt pampes femellenques.
Al dia següent tal cop
aconseguirà atrapar amb plata
a l'harpia de les seves fantasies.

Col·lecciona icones
d'un grapat de déus estranys
i les escampa per tot arreu
amb la intenció extravagant
que actuïn expeditius
procurant el propi benefici.


Resta embadalit en el vol erràtic
d'una papallona fins que a la fi
se'n farta sense cap motiu.
Igual se li acut divertir-se dormint
que apostant a la ruleta
el preat cabal de la seva vida.

Complerts més de quaranta anys
dins la mateixa esfera,
submís a totes les regles socials,
per fi ha aconseguit
després d'un prolix examen
ostentar l'excel·lent títol de boig.


Comentaris

  • bogeria?????[Ofensiu]
    DANA | 16-04-2008 | Valoració: 10

    T'ho has currat bastant Mateu!!! I és tot just als quaranta i tants...quan ens començem a qüestionar moltes coses. Entre mig de les teves paraules hi trobo quelcom de filosòfic, quelcom de decensís i quelcom de rebelió, però no hi he trobat en cap moment rés de bogeria...tot és pura i crua realitat i ho has sabut plasmar a la perfecció.
    Felicitats!!!
    Dana

l´Autor

Foto de perfil de Matheu

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

15890 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.