EN AQUESTES DATES, CALDRIA REMOURE CONSCIÈNCIES

Un relat de: Matheu
amb crisi s’acaba l’informatiu de la nit
i ara ens comencen a bombardejar
deixant caure mil anuncis per adquirir
superflus retalls de bona vida

aprofito el temps i vaig a llençar les escombraries

mentre m’hi apropo
abalançat damunt del contenidor
una forma humana es distingeix entre la penombra

el tronc - inclòs el cap i el cor-
està submergit en la immundícia
de les deixalles dels demés
buscant quelcom per sobreviure

per arribar al gairebé no rés
els peus ni tan sols li toquen al terra
fa temps que està penjat amb el fil llardós
de la indigència

deixo caure la brossa al seu costat
i defujo ràpid del tuf a rebuig i misèria
- visc encara a l’altre costat de frontera-
i conscientment cec m’he permès
mirar-lo des de la més íntima llunyania

però ara que ja som demà -en aquest fosc poema-
he volgut deixar palès el seu cas angoixós
i el de tants d’altres
ferits de sobte pel poderós cop de puny de l’amagat
infectats pels esternuts del monstre ocult
amb qui ningú sap o vol enfrontar-s’hi

d’aquell humà deshumanitzat dins de la nit
sol o amb un grapat de boques obertes esperant-lo
-i que mai llegirà aquestes ratlles-
es devien fondre -estèrils- els seus primers planys
en la buidor del gran desert habitat
quan la riuada d’abundor tot ho inundava

soc poruc i molt em temo
que cada vegada se’ns aproparan més i més
els tentacles de la perversa vesprada
i escoltarem com la misèria anirà trucant
balda rere balda buscant nous malfadats casa per casa

i qui sap si algun dia -doblegats també de cos i ànima-
arribarem a percebre -de reüll- les ninetes inquisidores
fins i tot d’antics companys
quan aboquin la brossa diària vora la nostra nit
dins del contenidor que ens farà de pèndul

mentre en la seva tele perdurin encara
vampírics anuncis de futileses
després que a l’informatiu mostressin la salvació
amb repetides propostes de poca o nul•la volada.

Comentaris

  • La remous[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-01-2013 | Valoració: 10

    Caram, i tant que remous la consciència! aquest poema tan narratiu, tan descriptiu i tan real fa remoure allò que no es vol moure gens. És un retrat de cada nit que he gaudit llegint la part amagada del cervell, aquella que tenim a la part occipital del crani. M'ha ha agradat molt aquest poema social. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Matheu

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

14228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.