Escultor

Un relat de: Matheu

Fit a fit davant el dau de pedra crua
clissa atent amb sa mirada de mestria
ignotes guspires de bellesa
que rauen dormides rera una trama de vels
dipositats per la natura.

Entreveu la lluïssor de l'ànima
que resta captiva dins aital corpenta
i es mou pel desig impulsiu de l'artesà
que busca en llur destresa
el mode escaient per assolir l'objectiu
pretès des d'un inici.

Tot succeirà al ritme establert:
l'instint esmola les eines adients,
la ment assajada colpeja amb precisió,
la roca submisa s'esberla per on ell vol,
i amb la traça i l'enginy
de l'ofici i l'experiència
dóna de nou cos i forma a un cor tendre
que a la fi batega davant tothom
alliberat de la cuirassa on romania
tant de temps empresonat.

El mestre gaudirà de la seva obra.
Joiós podrà assaborir per uns instants eterns
el fruit del seu magí,
però tornarà prompte a la modèstia de l'obrador
on l'espera impertèrrit
un altre dau de roca verge i dura
predisposat al sacrifici i l'ofrena
per complaure, afaiçonat, l'exigència persistent
dels vells déus de l'art.


Comentaris

  • Ets un gran escultor[Ofensiu]
    DANA | 02-04-2008 | Valoració: 10

    Mateu, realment ets un gran escultor de la paraula, dels sentiments, de tot allò que poca gent seria capaç de plasmar en un paper tal com ho fas tu.
    Felicitats!!!
    Un petó.
    Dana

  • Clar de lluna | 26-03-2008 | Valoració: 10

    ...molt bones!

    Primer de tot, moltes gràcies pels teus comentaris!

    Bona definició de l'art d'esculpir, m'agrada com ho portes a terme.

    Potser aquí no toca, però fins ara m'encanten els teus nanos. Felicitats!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Matheu

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

15848 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.