PER QUE VEJOS COM T'ESTIMO

Un relat de: Matheu
Per que vejos com t'estimo
no fan falta poesies ni versets,
tot aixó son collonades,
lo que valen son los fets.

Més, com que a tu t'encisa
que t'ho digui tot rimant,
sàpigos lo molt que m'agrades
tant pel darrere com pel davant.

Ja acabo, demanant com bon poeta
a Déu salut i senderi tal com cal.
I si tot plegat minva o fa la punyeta,

que respecti almenys la bragueta;
la butxaca i el fetxe tant se val
mentre vagi madurant la figa i la piqui lo pardal.

Comentaris

  • Poeta Lleidatà per excel.lencia[Ofensiu]
    Shupiluliuma | 05-09-2011 | Valoració: 10

    Celebro molt que facis sonets tan ben fets i a més amb accent lleidatà pur. Gràcies també per comentar-me els meus relats que mai podràn competir amb els teus. Ja saps que amb aquest pseudònim hi ha amagat el teu amic, Jaume, amb connotacions de Granyena

l´Autor

Foto de perfil de Matheu

Matheu

17 Relats

43 Comentaris

15895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Nascut a Granyena de les Garrigues, en plena primavera de l'any 1957. Aquesta casualitat estacional l'ha marcat des de sempre, impregnant-lo d'un perfum peculiar que tant aviat pot obrir els seus porus "literaris" com produir-li una hipersensibilitat bronquial. Enamorat del llit, tal cop s'hi ha passat massa jorns de la vida, qui sap si per mandra o per manca de salut. La lectura li feia d'amant des de l'adolescència, fins que se'n avorrí un xic i la canvià per l'escriptura. Amb ella ha tingut una prole de fills pseudo-literaris, molts dels quals encara romanen reclosos a la seva llar, per temor del pare a que li embrutin el nom. Diuen d'ell que no deixa de ser un rar espècimen rural, aficionat a l'art d'escriure, de formació autodidacta, que aprofita les aturades de sa maleïda fibromialgia per endinsar-se en un jardí il·lusori, on buscar la pau de l'ànima conreant parterres de preci(o)ses paraules. Tot i els anys passats, encara està submergit en la bombolla primaveral, envoltat d'amor i lirisme, conservant-se com un capoll que fa temps que apunta però no acaba mai d'esclatar.