Ser conscient de la força i el sentiment de cada gest i expressar-ho amb el poema, i omplir-nos l'ànima amb el poema! Gràcies per compartir-ho.

Bonic poema..... i bonica, Tu!
Estic orgullós de Tu.... bé, gairebé sempre. eh!?....
;-)

Llegeixo i rellegeixo aquest poema... I hi veig un amor no correspost, descrit amb versos que supliquen tendresa. És un poema al que, al meu parer, no se li pót demanar més sensibilitat: cada paraula té una força immensa per descriure aquesta necessitat de sentir-se estimat . Has sabut expressaar en un poema aquest sentiment de posseïr l'ésser estimat que, egoistament, molts hem tigut algun cop. Felicitats.

Ai.... quanta vida hi ha en el teu poema... i en Silvio..... per mi, un cantautor màgic.... LLegint el teu poema em ve al cap un altre fragment d'una cançó d'en Silvio: "Estaba al alcance de todos los bolsillos.... porque no cuesta nada mirarse para adentro... estaba al alcance de todas las manos, que quisieron tomar la mía, amigamente". Felicitats.

...parlant per damunt teu. L'arbre, arrelat a la Terra i alhora fent d'instrument per les cançons del vent. Saps que en aquesta melodia, efectivament, s'hi amaga la tendresa, les paraules que no es gosen dir quan són els ulls els qui parlen.... Ser capaç de sentir aquesta màgia... Saber-te aixoplugada per l'arbre de la Vida. Saber-te a mig camí entre la Terra i el Cel, on el vent dibuixa una melodia que t'atrau poderosament..... Realment, la lectura d'aquest escrit m'ha transportat a un món màgic.

Si escoltés més, enlloc de mirar-me tant el malic no hauria trigat tant en escriure aquest comentari. Aquest és un d'aquells poemes que trascendeix el llenguatge per arribar al cor d'aquell a qui va destinat... O és que encara hi ha qui creu que els poemes no són perquè arribin a algú?. Aquest, finalment, (o potser és el començament?) ha arribat on havia d'arribar. (Quantes paraules per disimular que, en realitat, no tinc paraules!!!).

Expressar els sentments per escrit és un primer pas per entendre'ls... Complicats que són, ells. Ànim bonica!, ja saps que m'agrada que escriguis ;-)

la vida la fem instant a instant amb pensaments com els que t'han fet escriure aquest poema. Els pensaments poden convertir-se en poemes, i també en Vida. En somnis que es fan reals.

... felicitats per aquest poema en el que cada vers té una densitat de sentiment infinita.

Si només fós un infant!.... Al capdavall el Nadal queda reduït a uns quants fonemes onomatopeics..... trist, però cert.

Fa pena, si, però no ens hauria de sorprendre gens. Gens ni mica..... Des de quan l'Esglèsia s'ha FET entre tots els qui la formen/em? Mai. Hi haurà comunitats que funcionin, sí, i aquesta és la única esperança.... perquè, com deia ja fa anys el germà Roger..... (més o menys, perquè literalment no ho recordo) ... Un grup reduït de persones pót provocar grans canvis..

M'allargaria molt més.... però no es tracta d'aburrir, sinò de comentar. Gràcies per compartir e teu penasament i deixar que el comentem.

Un 10 per la teva mare. Un 10 per tu, I un 10 per l'amor que transmet aquesta carta tan meravellosa... Les persones que són capaces d'escriure una carta així, i les persones que, al llegir-la, es capbussen en els sentiment que expressa són les que poden canviar aquest món ....

Fins sempre.... Em sento afortunat d'haver-la pogut llegir.

De veritat. Per mi: és un gran poema.

Reconec que sóc especialment sensible al concepte "sentir" (i valgui la redundància),
Moltes felicitats pel teu poema. M'ha fet SENTIR.....
Una abraçada.

moltes gràcies pels vostres comentaris/aportacions.... Una abraçada a tots/es