Cercador
Minva la pluja
Un relat de: Marcel Vidal- Compartir:
Minva la pluja...
però el rostre
resta xop,
indiferent al fred.
Petites raons
per a continuar
caminant
sense principi
sense fi
sense altre
camí
que la pròpia existència.
Petites ferides
que van minvant
amb el vent...
però el rostre
resta xop:
pluja dels ulls
que per uns ulls
blaus,
és, ara.
Comentaris
-
es per tocar fons[Ofensiu]diegoeldrac | 27-05-2007 | Valoració: 10
cadascu es l'arquitecte de la seva vida, no nomes hi ha existència,es durillo. M'identifico.
