Solituds

Un relat de: Marcel Vidal

Una càrrega de quasi
res cantant sota els núvols.
Quietud cansada i gris
escalfant catifes de fulles mortes.
Les rectes dreceres cap el mai
s'il·luminen amb l'oblit del camí.
L'únic cant que roman audible
és el de la roba estesa
lluitant contra el vent.
La tarda, lentament, s'endinsa
per camins d'obscures tormentes.

Comentaris

  • Distès,[Ofensiu]
    Lady_shalott | 24-05-2007

    potser llunyà, un espai molt breu, hipersensible enmig de tot plegat, qui m'hauria de dir que seria aquest cant de la roba estesa, el que em fes tremolar, tota jo, desvetllada d'un cansament estrany... en qualquier lugar surge el relámpago/que transforma el paisaje o la calle en consciencia..

    Petons,
    Lady Shalott

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: