Encara em cal caminar

Un relat de: Marcel Vidal

S'atansa el crepuscle
Mentre els núvols tot ho cobreixen.
Un raig de sol ha foradat
L'espessa capa de gris i de blanc
I va a besar la neu, delt dels cims.
Se me'n va el temps
I la carretera és llarga.
Malgrat l'asfalt
I un destí desconegut
Segueixo la marxa
Cap a la nit, vora la pau.
Cap a la tendre carícia del teu cos
Quan els teus ulls em besin.
Ara,
Encara em cal caminar…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: