Racó de silenci

Un relat de: Marcel Vidal
Racó de silenci enmig de murs de pedra
només trencat pel cant del vent.

Consciència assessinada de l’ésser
per un joc vital de realitat absent.

Una presència intuïda d’infantesa fràgil
passejant per invisibles jardins.

Una crida d’amor s’amaga, potser,
sota la pinassa que cobreix la terra.

Ara sóc actor sense escenari
d’una representació de la mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: