Tot ets tu

Un relat de: Marcel Vidal

Tot ets Tu.

El somriure endormiscat de l'albada,
arraulits l'un dins l'altre entre llençols de carícies.

El bes conscient i tendre, que, inconscient,
enalteix el paissatge que l'acull en silenci.

El cor i la flor i el dia i la nit.
La claror i la foscor .
El vent i la lluna i el mar i el cim.
Camí i bosc i verd i llac.
Cel i terra i estel.

Passió de viure.
Lluita ferma i incansable
per donar-te a aquells qui estimes.
Cada passa, cada gest, cada mirada: la força.

Tot ets Tu.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    angels | 07-12-2005 | Valoració: 10

    Junt amb despertá abraçada a tú, es un dels poemes més preciosos que has escrit, es veritat dona sensació de pau.
    M'agradat per la sencilla raó de que ara també tinc amb meu costat, desde el mes de Març, a una persona meravellosa a la qual cada dia puc dir que es tot per a mi, per la qual ho vaig deixar tot, i ara soc feliç, ara som feliços per sempre.
    Desitjo de tot cor que tinguis al teu costat aquesta persona tan especial que sempre has buscat, a la cual puguis dir cada dia "tot ets tú".
    Un petó i una forta abraçada, que t'acaroni l'anima.

    Atlàntida.

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Equinozio | 22-10-2005

    molt, és tendre.

    Equinozio

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: