La mort de la por

Un relat de: Marcel Vidal

No he de témer...
ni distàncies
ni absències
ni els imaginaris
murs de solitud.

Ets tu, qui,
amb el somriure
el bes i les mans
has vençut en mi
qualsevol por
de perdre't...

Tu i jo, per sempre...
Som. Ú.

Comentaris

  • És un poema preciós...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 16-10-2005 | Valoració: 10

    ...que va directe al cor. D'una sensibilitat exquisida, d'una bellesa delicada.
    Les paraules precises per expressar la la mort d'aqueta por que obre el camí segur i confiat de la vida. I ofert per un somriure, per la carícia d'unes mans, per un bes.

    T'admiro. T'envio una abraçada.

  • Benvinguda sigui aquesta mort![Ofensiu]
    brideshead | 12-07-2005

    Suau, dolç, càlid, deliciós.

    "...
    Ets tu, qui
    has vençut en mi
    qualsevol por
    de perdre't...

    La por és morta, neix el dia... Meravellosa estrofa. Enhorabona per aquest poema, vital, triomfador. Una abraçada.

  • La màgia ...[Ofensiu]
    ROSASP | 10-07-2005

    de comprendre que malgrat les pors formen part de nosaltres, hi ha coses que van més enllà d'aquesta incertesa i de les quimeres amagades entre els camins de la nostra vida.

    Una força que trenca els murs i ens fa sentir com instants perduts i retrobats, eteris i gairebé immortals, aquesta estimació que amara el cor de tots els colors i es fon en un horitzó comú.
    Una abraçada que travessa les pors i ens dóna la força del mes tebi somriure.

    Una abraçada i fins la propera!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: