No saps tornar del país dels somnis

Un relat de: Marcel Vidal

No saps tornar del país dels somnis
perquè de la llum, en desconeixes
la naturalesa de la seva força.
I encara dius que ets dels escollits,
d'aquells que trobaran la font de l'Absolut.

Incerta vida la teva, home mesquí...
Estàs comdemnat per sempre més
a restar en la solitud de la matèria
perquè no has sabut trencar
el miratge del fonedís destí...

Et perds en la pregonesa del teu ésser
perquè mai has volgut travessar
l'immens desert del silenci.

Comentaris

  • Ets genial[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-05-2005

    Hola Marcel. Conec la Rosa perquè la seva nena va a la mateixa classe que el meu nen. Gràcies a això,he pogut arribar a tu i conèixer la teva obra.Bés, només he llegit uns quants poemes, però tot allò que he llegit teu m'ha arribat al cor.
    Ets un poeta genial, dels millors d'aquest web,i és un plaer per a mi compartir-lo amb tu.

    T'escriuré més més endavant (sóc a un cíber i he de marxar)

    Per molts anys de tot cor per la teva obra!

  • Excel·lent,[Ofensiu]
    Marc Freixas | 27-04-2005

    com sempre.

    Perquè tu...

    saps tornar del país dels somnis?

    UNA FORTA ABRAÇADA COMPANY!!!

    No deixis mai de poetitzar...

    que la paraula es quedaria coixa sense els teus bellíssims poemes.

  • ones i vent | 27-04-2005

    Espantós i encantador a la vegada.
    Excel·lent relat.

    Ones i vent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: