SE M’HA MORT UN POEMA

de veres... El dol per aquesta pèrdua porta una naixença plena de sensibilitat

Molt original! M'ha encantat.

Una abraçada.

Senzillament genial, un poema fantàstic i com diuen molts dels comentaris que precedeixen el meu d'una tendresa i delicadesa sublim.

Gràcies Espiral

Un poema fràgil , delicat com una tonada infantil que ens arriba quasi imperceptible i que, no obstant, es fa ressó dins nostre. I molt bo!

Genial, un dels més macos que he llegit!

Excels, Sublim, Minso... però Bàrbar!!!

... que se t'ha mort un poema? El que jo he llegit no es pas un cadaver.
Bé per tu bó, i entenidor.

Anna

Com diria en Basté, EXCELSSSS!!!

L'he trobat tant bonic, senzil i potent que m'ha fet sentir petit al teu costat.
Escrius de meravella. `M'estic fent adicte als teus escrits.
Segueix alimentant-nos , que tenim ansia del teu art.
Felicitats

M'ha semblat un protopoema sublim. Un metapoema molt ben aconseguit.

m'ha encantat, ... i no tinc gaires coses més a dir, ... això sí permetem prendrem la llicència de comentar-te que a mi se'm van morir masses poemes i abans de ser escrits, eren recitats dins meu i mai més han tornat, ... el teu per sort el podem gaudir!!

mmm, ...

Salut,

OhCapità

El que m'ha trasmès aquest poema és bàsicament TENDRESA. La idea no podia ser més original, i l'escriptura i estil més sublims.

Un relat merescudament destacat!

Ens llegim!

Sol_ixent

M'agrada aquesta idea novedosa per a mi d'un poema que està a punt de sortir a la llum i que en el transcurs del part no sobreviu. Molt bo :-)

Un poema tan tendre, tan exquisit, no pot morir mai. Com et diuen més avall pot dormir però mai morirà.
M'ha encantat la teva delicada sensibilitat.
Una abraçada.

Precios, molts anims, lo bo dels poemas que han sigut tant importants es que sempre estaran al teu cor i a la teva men.

No puc dir res més.
Un somriure,
Annaïs

Els poemes són com els pètals de la campaneta: fràgils. Fins que no els acabes, fins que no els fas teus, fins que no els recites mil vegades no agafen cos i no es fan forts i saludables.

M'ha encantat aquest poema tan tendre. No deixis que se te'n mori cap més.

Oh que m'ha agradat aquest poema (l'he llegit per casualitat, n'he vist el títol entre els suggerits), li desitjo llarga vida!

Un poema senzill que rebrota tendresa. M’agrada molt i m’ha sorprès la seva característica originalitat.
Salutacions
Eloi

poemes no moren, simplement s'amaguen, desapareixen durant un temps fins que algú els troba una i altra vegada tornar a començar el cicle.

fresc i original que amaga al seu endins més del que sembla... potser tots els poemes neixen i moren al moment de ser escrits i llegits respectivament...

salutacions, espiral ! ;-)

Els poemes mai no moren. Com Llàtzer acaben per ressuscitar.

El cuquet de les paraules un cop pensades i mig enfilades està latent, com una llavor que espera el més ínfim senyal propici per a començar a germinar.

Enhorabona

Jordi