La teva veu és poesia

Un relat de: llamp!
_
____
_______
__________
_____________
________________
___________________
______________________
_________________________
____________________________
_______________________________
__________________________________
_____________________________________
________________________________________
___________________________________________
______________________________________________

La teva veu és poesia, el teu sentir tremolenc i el teu fluir discorre
Entre nombroses tonalitats d'aguts i greus per un passatge divers,
Quan baixa la corrent del riu per una amalgama d'emocions.

La teva veu és poesia i el teu fluir, rudimentari, aboca sensacions
De diversa índole que em transmeten una serenor de matèria estable
i de tobogan de parc infantil, ple de nens i nenes.

La teva veu és poesia i sentit de l'emoció traspuada
Sota el glaç d'una neu de blanc incorruptible i cristall
Entre el paradís de l'ós blanc i el caliu de la llar de foc.

La teva veu és poesia, blanc-i-negra, de tonalitat grisa
En l'iglú on les brases cremen el fred del tronc de fusta
I on es desfà el foc amb el glaç que sublima el que l'envolta.

La teva veu és poesia, i és l'insídiós poema per escriure
Més fervorós que hi pugui haver en viure i reviure el moment
I el pòsit que d'ell en roman en brolla una inspiració furibunda.

La teva veu és poesia, ho sé en el fons del meu ésser idiota
Perquè en veure't positiva veig també la gratitud de la concòrdia,
i el sentiment brut de decisions indecoroses que deixen de transmetre's insulses.

La teva veu és poesia, i la teva tonalitat afectiva és àcida i efervescent,
Remou papallones al meu estómac, i somou el fons somicant
Noves perspectives de reivindicació per sublimar la joia que sento.

La teva veu és poesia, m'arriba pausada i tímidament s'acull en el meu coco,
Mentre processo la informació que m'arriba de tu i assenteixo, acollidor,
Perquè tens la virtud de seny i la lògica de la raó en la vibració vocal.

La teva veu és poesia, i la teva vívida imatge és quadre hiperrealista
D'aquells per emmarcar en un video de seqüències altíssimes
I de moviment amb superba naturalitat, arromangat del vívid directe.

La teva veu és poesia, i la teva imatge és poesia visual
Entre aquestes premisses em moc davant la teva presència virtual,
Quan se'm presenta davant la pantalla del meu mòbil el teu missatge.

La teva veu és poesia, i no me'n desdiré amb facilitat
De dir-t'ho i repetir-t'ho, perquè sentir-te com la poesia
És la millor veu que et puc deixar escrita en aquest poema.
______________________________________________
___________________________________________
________________________________________
_____________________________________
__________________________________
_______________________________
____________________________
_________________________
______________________
___________________
________________
_____________
__________
_______
____
_

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: