La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa

Un relat de: llamp!
La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa


I va arribar el "destape" els anys 70 del segle XX, quan el porno ja feia 70 anys que existia... I van arribar les successores de Marylin Monroe, les "femme fatal" i les SuperWoman... I van venir les feministes indignades a promoure la revolta en contra la violència de gènere... I després, amb Billie Eilish al capdavant, van arribant els i les Milennials...

Què serà després?

Sento parlar de poliamor... Què és? La fi d'un model d'amor romàntic, de parella, monògam i etern? Sento parlar d'espiritualitat i emocionalitat, però no de sentiment, de compromís o d'honestedat.

Valors, aquests últims, que mai passen de moda, o no ho haurien de fer.

Sento a parlar de salut mental i d'ajuda mútua, que és el que hi ha ara i el que serà. Sento a parlar de cures comuns, i i de suport mutu, que són maneres de gestionar el malestar. Sento a parlar de pornografia infantil, i d'abusos sexuals infantils, i m’esfereeixo. Sento a parlar de "la manada" i "les manades"... de llops, i tenim el llibre: "Dones que corren amb llops" de Clarissa Pinkola Estes.

Les xarxes socials van arribar per quedar-se, però què fan malbé les mateixes? Depèn de l'ús que se'n fagi, entenc, perquè en qüestions de relacions personals i amoroses hi ha molt a dir, molt a prohibir, i molt a tenir sota control.

La literatura romàntica, o de l'amor és tan extensa! Hi ha tants llibres, autors, històries narrades... i per narrar. El nombre pi, el de la circumferència, té resposta a la creativitat terrícola infinita, i a la ment dels escriptors que cultiven en cada esperit una manera d'entendre i assumir l'enamorament.

"Què fa falta per escriure?" Es preguntava Oscar Wilde. Es responia ell mateix: "Tenir quelcom a dir, i dir-ho". Què fa falta per estimar? Una bona dosi de paciència i entrega, crec saber, però això no és suficient.

Cal la Serendipitat? Aquell factor de sorpresa, casual o fortuït, que ens fa coincidir en l'espai i en el temps, i que ens fa enganxar-nos en una espiral dialogant o comunicativa, moltes vegades indefinida, vers la concatenació dels cossos fent l'amor o besant-se i acariciant-se en els prolegòmens d'una relació amorosa.

I el sabor d'un petó, ni que sigui d'una fada, o d'un follet, al front d'un mateix quan se'n va a dormir.

O aquella càlida abraçada d'una persona estimada, o apreciada o valorada en la seva justa mesura.

O aquell pensament, record o llum que ens arriba a la ment d'aquells moments inoblidables amb els que vam elevar-nos a un amor més pur.

Tan de bo, l'amor fos tan fàcil de copsar i de desenvolupar-se en l'ànima conjuntural, amb la finalitat de perseverar i unir les persones a través del noble sentiment de ser plenament humans i sentir comprensivament, i de manera empàtica, el sentiment de l'altre en tota l'Àurea que ens envolta i en el nucli de l'ésser.

Tan de bo, l'amor fos tan pròdig, que no fos necessari establir més limitacions de les que calen, ni aixecar murs que distanciïn, ni destruir passions enceses per una àrdua tendència a pujar i pujar i pujar l'estat d'ànim fins a límits que en corrompre’ls es podria incórrer en irresponsabilitat, certament perillosa.

Tan de bo, l'amor fos quelcom tan fàcilment assolible, i tan difícilment destructible, que no calgués venjança, ni odi, ni pànic, ni temor o por a que les coses puguin canviar, o arribar a més bon port si prenen un altre caire. Tan de bo fos així!

Tan de bo, l'amor fos tan sublim en ell mateix que les demostracions d'afecte fossin tan revolucionaries com pecaminoses, però importants en el sentir de la humanitat, tan sols per conscienciar sobre el poder que té, i que el desamor, encara que vingui, és un camí de transcendència cap a noves vies de renéixer, i no cap a vies mortes.

Tan de bo, l'amor que ens professem uns i altres tingui molt a veure amb els 4 amors Grecs: Eros, Storgé, Philia i Àgape, i ressorgeixin entre nosaltres els veritables fonaments d'aquests amors, d'una simplicitat exquisida, i una sensibilitat extraordinària, que mai passaran de moda en el sentir de la humilitat humana.
__________________________________________________

Per molts motius desitjo que l'amor t'encercli en una esfera màgica de bones sensacions, i que en trobar-te corprès, es magnifiqui en tu un amor de tanta intensitat i passió que enarbori la creativitat en tu, i et permeti esdevenir un ésser responsable dels teus actes, i, conseqüent amb la Serendipitat de l'Amor que sempre neix en tu, ara i sempre.


llampegant...




Comentaris

  • valors absoluts vs relativisme moral[Ofensiu]
    iong txon | 02-01-2022

    Donaria per un altre relat. El teu em fa reflexionar sobre aquest desori que és la nostra societat. Aquest maremàgnum de dubtes, aquesta selva de missatges i de pressions en totes direccions. Aquest desert de tempestes... com trobar un camí recte sense una brúixola, alguna referència? Crec que hi ha valors que son absoluts. Al teu poema ja veig com intueixes que tenen relació amb els valors tradicionals familiars que les religions propugnen, cadascuna amb les seves pròpies variants en la manera de presentar-los i practicar-los. Salut i un bon any, els meus millors auguris.

  • Tan de bo...[Ofensiu]
    Prou bé | 30-12-2021

    Tan de bo no calgués tanta reflexió ni fossin necessaris tants "tan de bo" per estimar.
    Però el teu escrit és un exhaustiu anàlisi de tots i cada un del condicionants i de les implicacions a l'hora de gaudir, O no, de l'AMOR!
    Magnífic!
    AMB total cordialitat bon any 2022

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: