Porno i Salut Mental

Un relat de: llamp!
*** Porno i Salut Mental ***

Un escriptor i pensador hindú que es deia Jiddu Krishnamurti deia que: "No és saludable estar ben adaptat a una societat profundament malalta" i m’ho crec. És més, jo hi faria una petita modificació: "No es signe de bona salut mental estar ben adaptat a una societat profundament malalta".

La OMS diu que 1 de cada 4 tenim un trastorn mental, per tant, és habitual i normal que hi ha gent amb trastorns de salut mental, i això ha de formar part de la nostra quotidianitat i n’hem de parlar sense tabús.

Jo voldria parlar en aquest article de molts temes diferents. Intentaré sintetitzar al màxim, però voldria centrar els meus esforços en parlar d'aquests tres temes: Sexe, Salut Mental i Internet, tot fent referència a diversos temes que crec que influeixen en tot això.

Sóc dels que crec que la pornografia i la prostitució van lligades. Quan se’ns deia que l’ofici més vell del món és la prostitució, sabem que aquesta idea va néixer ja en el Paleolític, fa 2 milions i mig d’anys, però que des dels anys 70 del segle passat, el porno s’ha convertit en una indústria molt prolífera, que s’ha diversificat i comercialitzat gràcies a plataformes com Internet.

En el Manual de Diagnòstics Estadístics (DSM-5) hi ha trastorns com el vouyerisme, les fòbies que són pors, les fílies que són coses que ens agrada molt de fer, i les parafílies que són patrons de comportament sexual, que afecten a molta gent, i n’hi ha de molts tipus. Tot això té a veure amb salut mental.

Espanya és medalla d’or en prostitució a Europa, i medalla de bronze al món sencer. Primer i Tercer lloc per un país que destaca perquè 4 de cada 10 homes han pagat per sexe alguna vegada, en un país on hi ha moltíssima economia submergida, parlem, es clar, del diner negre, que entenc que deu ser la forma més habitual del sexe de pagament. La prostitució va lligada al tràfic de blanques, i, segons Amnistia Internacional el tràfic de persones és una de les formes il·legals més lucratives en el mercat mundial. Tot això té a veure amb la cosificació de la dona, el sexisme i els rols de gènere. La cosificació té a veure amb la despersonalització de l’ésser humà i es manifesta en el fetitxisme.

Tenim exemples dolents i bons en el món. Començant pels exemples dolents tenim les màfies, que em sembla a mi que tenen molt a veure amb la criminalitat i la delinqüència, el tràfic d’armes, el narcotràfic i la prostitució, grans mals que té el sistema, o els principals, dic jo.

L'exemple de la corona espanyola en té una de freda i una de calenta, quan el rei emèrit d’Espanya, efígie del qual apareix en totes les monedes d’Euro espanyoles, és un mal exemple degut a les seves aventures sexuals o flirtejos extramatrimonials, provocant cert rebuig o desafecció a la dinastia borbònica en aquest país, digues-li Espanya o Catalunya. Tot plegat suavitzat per una princesa Letizia preocupada per la salut mental, la germana de la qual va cometre suïcidi, mentre que una difunta Lady Di serveix de precedent, en haver patit bulímia, i un príncep Guillem d’Anglaterra fent visible el seu interès per la salut mental, quan per exemple, es difon un vídeo conversant sobre salut mental amb Lady Gaga.

Tot plegat em duu a referir-me a la Bíblia, que en el llibre del Gènesi, explica que: Sodoma i Gomorra eren dues ciutats corruptes que el Déu de la Bíblia va destruir amb una pluja de foc i sofre, com a càstig pel comportament dels seus habitants («vici contra natura»), que considerava la pitjor de les faltes. En aquest mite de la moralitat sexual cristiana: la homosexualitat, l’incest o la sodomia es consideren heretgia o pecat, i per tant, motiu de càstig, i en aquest cas, va significar la destrucció de les ciutats de Sodoma i Gomorra.

Una vegada vaig aprendre que Maria Magdalena era una fulana, però que té el seu propi evangeli no reconegut per l’església en ser apòcrif, que la literatura i el cinema (en pel·lícules com "El Codi Da Vinci") diuen que era l’esposa de Jesús, i que una periodista espanyola, Cristina Fallarás, ha publicat un llibre parlant del tema.

El concepte “Tabú” ve del Tongalès, que va ser importat a Europa el segle XVIII, i té grans vinculacions amb la sociologia, la psiquiatria (per tant, amb la salut mental) o història de les religions (per tant, amb l’estigma). El programa Tabús de TV3 ha tingut molt d’èxit i ha tractat temes com la pornografia, les addiccions, LGTBIQ, salut mental, o diversitat funcional. I tot plegat em duu a pensar en l’estigma de la salut mental, concepte que té a veure amb les marques sagnants de Crist crucificat, i en què hi ha hagut diferents col·lectius estigmatitzats al llarg de la història. L’estigma comporta una devaluació de la identitat social, segons Erving Goffman, qui va estudiar l’impacte de l’Estigma social. Tot això em duu a pensar en les pseudociències i en la paranormalitat, que la literatura i el cinema han dut a extrems.

Mentre un dels meus científics i intel·lectuals preferits, Stephen Hawking, que es considerava ateu, creia que els miracles no eren compatibles amb la ciència, jo crec que en un món on la religió cristiana ha marcat històricament la moralitat amb la sexualitat, el porno i la prostitució han destrossat la ètica de milions de persones amb la degeneració de la idea d'una sexualitat sana i ben entesa. Però bé, això són figues d'un altre paner, donat que no sóc pas cap sociòleg, ni psicòleg, ni sexòleg, ni antropòleg, ni cap científic reputat per tal de fer tals afirmacions.

Finalment vull parlar del tema del gènere. El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables. La marca de gènere pot donar-se sota formes diverses, però acostuma a ser amb un morfema determinat i afecta a la concordança en l'oració. Que en català i castellà només existeixen els gèneres femení i masculí, però que en altres llengües hi ha altres tipus de gènere, com en anglès, que en té quatre.

Gènere, sexe, orientació sexual, sexualitat, cosificació, pornografia, prostitució, tracta de blanques, vouyerisme, parafílies, etc. són temes molt densos i amb molta complexitat, però que haurien de requerir de més atenció en cadascú de nosaltres, perquè no crec que hi hagi gaires persones arreu del món, que se salvin directa, o indirectament, de tots aquests temes, de gran preocupació social i cultural en els nostres dies per temes com la violència de gènere.

_____________________________________________

Comentaris

  • la societat està malalta[Ofensiu]
    Atlantis | 18-08-2022

    Jo també ho crec. Per una banda es donen valors com La Pau, l'Amor, la solidaritat... i per l'altra comencen i continuen guerres, el diner és l'amo del mon, la fidelitat en l'amor cada vegada és més hipòcrita..,La pornografia està a l'ordre del dia i els assetjaments a les dones i als trans pugen dia a dia... Potser els que en diuen "malalts mentals " son els mes lúcids...

    He deixat anar una sèrie de pensaments que no sé ben bé si estan en sintonia en el què tu dius, però que m'han vingut al cap.

    Gràcies per plantejar aquests temes que fan reflexionar.

  • la societat està malalta[Ofensiu]
    Atlantis | 18-08-2022

    Jo també ho crec. Per una banda es donen valors com La Pau, l'Amor, la solidaritat... i per l'altra comencen i continuen guerres, el diner és l'amo del mon, la fidelitat en l'amor cada vegada és més hipòcrita..,La pornografia està a l'ordre del dia i els assetjaments a les dones i als trans pugen dia a dia... Potser els que en diuen "malalts mentals " son els mes lúcids...

    He deixat anar una sèrie de pensaments que no sé ben bé si estan en sintonia en el què tu dius, però que m'han vingut al cap.

    Gràcies per plantejar aquests temes que fan reflexionar.

  • Adaptar-se o no a una societat malalta[Ofensiu]
    aleshores | 02-08-2022

    No sabem si la "societat" existirà, l'any vinent, o d'aquí a unes hores. En això sol ja mostra la seva imperfecció.

    Si no hi hagués, contínuament qui lluita en contra de les imperfeccions, no hi hauria canvi, a banda dels canvis geològics o naturals. Però viure a la contra és difícil i contínuament, també, es fan cessions i concessions - contradictòries - a la realitat dominant.

    La llibertat nostra individual, que tant s'exalta, al final, no és possible sense la llibertat del conjunt (paradoxa de composició), per això cal evitar les dreceres impossibles i cercar el camí dreturer.

    Em penso que no m'he explicat!

    Gràcies per la reflexió.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: