Detall intervenció

RE: Lo reboli: el clàssic...què fem amb ell?

Intervenció de: llamp! | 29-12-2021

La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serindipitat Amorosa


I va arribar el destape els anys 70 del segle XX, quan el porno ja feia 70 anys que existia...
I van arribar les successores de Marylin Monroe, les "femme fatal" i les SuperWoman...
I van venir les feministes indignades a promoure la revolta en contra la violència de gènere...
I després, amb Billie Eilish al capdavat, van arribant els i les Milennials...

Què serà després?

Sento parlar de poliamor... Què és? La fi d'un model d'amor romàntic, de parella, monògam i etern?
Sento parlar d'espiritualitat i emocionalitat, però no de sentiment, de compromís o d'honestedat.

Valors, aquests últims, que mai passen de moda, o no ho haurien de fer.

Sento a parlar de salut mental i d'ajuda mútua, que és el que hi ha ara i el que serà.
Sento a parlar de cures comuns, i i de suport mutu, que són maneres de gestionar el malestar.
Sento a parlar de pornografia infantil, i d'abusos sexuals infantils, i m'esfereixo.
Sento a parlar de "la manada" i "les manades"... de llops, i tenim el llibre: "Dones que corren amb llops" de Clarissa Pinkola Estes.

Les xarxes socials van arribar per quedar-se, però què fan malbé les mateixes? Depèn de l'ús que se'n fagi, entenc, perquè en qüestions de relacions personals i amoroses hi ha molt a dir, molt a prohibir, i molt a tenir sota control.

La literatura romàntica, o de l'amor és tan extensa! Hi ha tants llibres, autors, històries narrades... i per narrar. El nombre pi, el de la circunferència, té resposta a la creativitat terrícola infinita, i a la ment dels escriptors que cultiven en cada esperit una manera d'entendre i assumir l'enamorament.

"Què fa falta per escriure?" Es preguntava Oscar Wilde. Es responia ell mateix: "Tenir quelcom a dir, i dir-ho". Què fa falta per estimar? Una bona dosi de paciència i entrega, crec saber, però això no és suficient.

Cal la Serendipitat? Aquell factor de sorpresa, casual o fortuït, que ens fa coincidir en l'espai i en el temps, i que ens fa enganxar-nos en una espiral dialogant o comunicativa, moltes vegades indefinida, vers la concatenació dels cossos fent l'amor o besant-se i acariciant-se en els prolegòmens d'una relació amorosa.

I el sabor d'un petó, ni que sigui d'una fada, o d'un follet, al front d'un mateix quan se'n va a dormir.

O aquella càlida abraçada d'una persona estimada, o apreciada o valorada en la seva justa mesura.

O aquell pensament, record o llum que ens arriba a la ment d'aquells moments inoblidables amb els que vam trascendir un amor més pur.

Tan de bo, l'amor fos tan fàcil de copsar i de desenvolupar-se en l'ànima conujuntural, amb la finalitat de perseverar i unir les persones a través del noble sentiment de ser plenament humans i sentir comprehensivament, i de manera empàtica, el sentiment de l'altre en tota l'àurea que ens envolta i en el nucli de l'ésser.

Tan de bo, l'amor fos tan pròdig, que no fos necessari establir més limitacions de les que calen, ni aixecar murs que distanciïn, ni destruir passions enceses per una àrdua tendència a pujar i pujar i pujar l'estat d'ànim fins a límits que en trascendir-los es podria incórrer en irresponsabilitat, certament perillosa.

Tan de bo, l'amor fos quelcom tan fàcilment assolible, i tan difícilment destructible, que no calgués venjança, ni odi, ni pànic, ni temor o por a que les coses puguin canviar, o arribar a més bon port si prenen un altre caire. Tan de bo fos així!

Tan de bo, l'amor fos tan sublim en ell mateix que les demostracions d'afecte fossin tan revolucionaries com pecaminoses, però importants en el sentir de la humanitat, tan sols per conscienciar sobre el poder que té, i que el desamor, encara que vingui, és un camí de trascendència cap a noves vies de renéixer, i no cap a vies mortes.

Tan de bo, l'amor que ens professem uns i altres tingui molt a veure amb els 4 amors Grecs: Eros, Storgé, Philia i Àgape, i ressorgeixin entre nosaltres els veritables fonaments d'aquests amors, d'una simplicitat exquisida, i una sensibilitat extraordinària, que mai passaran de moda en el sentir de la humilitat humana.
__________________________________________________

Per molts motius desitjo que l'amor t'encercli en una esfera màgica de bones sensacions, i que en trobar-te corprès, es magnifiqui en tu un amor de tanta intensitat i passió que enarbori la creativitat en tu, i et permeti esdevenir un ésser responsable dels teus actes, i, conseqüent amb la Serendipitat de l'Amor que sempre neix en tu, ara i sempre.


llampegant...


Respostes

  • RE: Lo reboli: el clàssic...què fem amb ell?
    allan lee | 18/04/2017 a les 08:13
    Hola! Jo fa temps no participo, però potser s'ha de deixar descansar...si la gent no participa- per les causes que siguin- no hi ha Repte. Segurament s'ha de trobar altres idees, una fòrmula que enganxi..sovint ha passat que després d'un temps en somort, algú reviscola el tema, aporta alguna idea nova, i la gent s'hi torna a enganxar...

    De tota manera, tant si sobreviu com defalleix, per mi i d'altres companys el Repte va ser una escola d'aprenentatge genial. Sap greu que s'acabi, però cada cosa té el seu temps.

    Bon dia;-)
  • Gràcies per un analisi objectiu, allan!
    Mena Guiga | 18/04/2017 a les 12:14
    És clar que jo no fa tant que pul·lulo per aquí -des de febrer 2012- i encara confio en efluvis que poden aparèixer. Per això, mira, canviaré el tema i proposaré de nou, a veure. Una segona oportunitat, que les festes setmanasanteres poden haver revifat muses...

    (imagino que rnbonet hi estarà d'acord i tiro pel dret)

    • RE: Gràcies per un analisi objectiu, allan!
      rnbonet | 19/04/2017 a les 15:57
      OK. Correcte.

      Però crec que ja podem cantar-li el "gori-gori". O allò de " Mira que eres porc, ai que badoc; ara que venen les figues, ara t'has mort".

      Salut i rebolica!

      • RE: RE: Gràcies per un analisi objectiu, allan!
        brins | 19/08/2017 a les 10:40
         photo thXBH5HWN5_zpsimzdteph.jpg
    • RE: Gràcies per un analisi objectiu, allan!
      llamp! | 29/12/2021 a les 19:26
      I va arribar el destape els anys 70 del segle XX, quan el porno ja feia 70 anys que existia...
      I van arribar les successores de Marylin Monroe, les "femme fatal" i les SuperWoman...
      I van venir les feministes indignades a promoure la revolta en contra la violència de gènere...
      I després, amb Billie Eilish al capdavat, van arribant els i les Milennials...

      Què serà després?

      Sento parlar de poliamor... Què és? La fi d'un model d'amor romàntic, de parella, monògam i etern?
      Sento parlar d'espiritualitat i emocionalitat, però no de sentiment, de compromís o d'honestedat.

      Valors, aquests últims, que mai passen de moda, o no ho haurien de fer.

      Sento a parlar de salut mental i d'ajuda mútua, que és el que hi ha ara i el que serà.
      Sento a parlar de cures comuns, i i de suport mutu, que són maneres de gestionar el malestar.
      Sento a parlar de pornografia infantil, i d'abusos sexuals infantils, i m'esfereixo.
      Sento a parlar de "la manada" i "les manades"... de llops, i tenim el llibre: "Dones que corren amb llops" de Clarissa Pinkola Estes.

      Les xarxes socials van arribar per quedar-se, però què fan malbé les mateixes? Depèn de l'ús que se'n fagi, entenc, perquè en qüestions de relacions personals i amoroses hi ha molt a dir, molt a prohibir, i molt a tenir sota control.

      La literatura romàntica, o de l'amor és tan extensa! Hi ha tants llibres, autors, històries narrades... i per narrar. El nombre pi, el de la circunferència, té resposta a la creativitat terrícola infinita, i a la ment dels escriptors que cultiven en cada esperit una manera d'entendre i assumir l'enamorament.

      "Què fa falta per escriure?" Es preguntava Oscar Wilde. Es responia ell mateix: "Tenir quelcom a dir, i dir-ho". Què fa falta per estimar? Una bona dosi de paciència i entrega, crec saber, però això no és suficient.

      Cal la Serendipitat? Aquell factor de sorpresa, casual o fortuït, que ens fa coincidir en l'espai i en el temps, i que ens fa enganxar-nos en una espiral dialogant o comunicativa, moltes vegades indefinida, vers la concatenació dels cossos fent l'amor o besant-se i acariciant-se en els prolegòmens d'una relació amorosa.

      I el sabor d'un petó, ni que sigui d'una fada, o d'un follet, al front d'un mateix quan se'n va a dormir.

      O aquella càlida abraçada d'una persona estimada, o apreciada o valorada en la seva justa mesura.

      O aquell pensament, record o llum que ens arriba a la ment d'aquells moments inoblidables amb els que vam trascendir un amor més pur.

      Tan de bo, l'amor fos tan fàcil de copsar i de desenvolupar-se en l'ànima conujuntural, amb la finalitat de perseverar i unir les persones a través del noble sentiment de ser plenament humans i sentir comprehensivament, i de manera empàtica, el sentiment de l'altre en tota l'àurea que ens envolta i en el nucli de l'ésser.

      Tan de bo, l'amor fos tan pròdig, que no fos necessari establir més limitacions de les que calen, ni aixecar murs que distanciïn, ni destruir passions enceses per una àrdua tendència a pujar i pujar i pujar l'estat d'ànim fins a límits que en trascendir-los es podria incórrer en irresponsabilitat, certament perillosa.

      Tan de bo, l'amor fos quelcom tan fàcilment assolible, i tan difícilment destructible, que no calgués venjança, ni odi, ni pànic, ni temor o por a que les coses puguin canviar, o arribar a més bon port si prenen un altre caire. Tan de bo fos així!

      Tan de bo, l'amor fos tan sublim en ell mateix que les demostracions d'afecte fossin tan revolucionaries com pecaminoses, però importants en el sentir de la humanitat, tan sols per conscienciar sobre el poder que té, i que el desamor, encara que vingui, és un camí de trascendència cap a noves vies de renéixer, i no cap a vies mortes.

      Tan de bo, l'amor que ens professem uns i altres tingui molt a veure amb els 4 amors Grecs: Eros, Storgé, Philia i Àgape, i ressorgeixin entre nosaltres els veritables fonaments d'aquests amors, d'una simplicitat exquisida, i una sensibilitat extraordinària, que mai passaran de moda en el sentir de la humilitat humana.
      __________________________________________________

      Per molts motius desitjo que l'amor t'encercli en una esfera màgica de bones sensacions, i que en trobar-te corprès, es magnifiqui en tu un amor de tanta intensitat i passió que enarbori la creativitat en tu, i et permeti esdevenir un ésser responsable dels teus actes, i, conseqüent amb la Serendipitat de l'Amor que sempre neix en tu, ara i sempre.

  • RE: Lo reboli: el clàssic...què fem amb ell?
    llamp! | 29/12/2021 a les 19:31
    La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serindipitat Amorosa


    I va arribar el destape els anys 70 del segle XX, quan el porno ja feia 70 anys que existia...
    I van arribar les successores de Marylin Monroe, les "femme fatal" i les SuperWoman...
    I van venir les feministes indignades a promoure la revolta en contra la violència de gènere...
    I després, amb Billie Eilish al capdavat, van arribant els i les Milennials...

    Què serà després?

    Sento parlar de poliamor... Què és? La fi d'un model d'amor romàntic, de parella, monògam i etern?
    Sento parlar d'espiritualitat i emocionalitat, però no de sentiment, de compromís o d'honestedat.

    Valors, aquests últims, que mai passen de moda, o no ho haurien de fer.

    Sento a parlar de salut mental i d'ajuda mútua, que és el que hi ha ara i el que serà.
    Sento a parlar de cures comuns, i i de suport mutu, que són maneres de gestionar el malestar.
    Sento a parlar de pornografia infantil, i d'abusos sexuals infantils, i m'esfereixo.
    Sento a parlar de "la manada" i "les manades"... de llops, i tenim el llibre: "Dones que corren amb llops" de Clarissa Pinkola Estes.

    Les xarxes socials van arribar per quedar-se, però què fan malbé les mateixes? Depèn de l'ús que se'n fagi, entenc, perquè en qüestions de relacions personals i amoroses hi ha molt a dir, molt a prohibir, i molt a tenir sota control.

    La literatura romàntica, o de l'amor és tan extensa! Hi ha tants llibres, autors, històries narrades... i per narrar. El nombre pi, el de la circunferència, té resposta a la creativitat terrícola infinita, i a la ment dels escriptors que cultiven en cada esperit una manera d'entendre i assumir l'enamorament.

    "Què fa falta per escriure?" Es preguntava Oscar Wilde. Es responia ell mateix: "Tenir quelcom a dir, i dir-ho". Què fa falta per estimar? Una bona dosi de paciència i entrega, crec saber, però això no és suficient.

    Cal la Serendipitat? Aquell factor de sorpresa, casual o fortuït, que ens fa coincidir en l'espai i en el temps, i que ens fa enganxar-nos en una espiral dialogant o comunicativa, moltes vegades indefinida, vers la concatenació dels cossos fent l'amor o besant-se i acariciant-se en els prolegòmens d'una relació amorosa.

    I el sabor d'un petó, ni que sigui d'una fada, o d'un follet, al front d'un mateix quan se'n va a dormir.

    O aquella càlida abraçada d'una persona estimada, o apreciada o valorada en la seva justa mesura.

    O aquell pensament, record o llum que ens arriba a la ment d'aquells moments inoblidables amb els que vam trascendir un amor més pur.

    Tan de bo, l'amor fos tan fàcil de copsar i de desenvolupar-se en l'ànima conujuntural, amb la finalitat de perseverar i unir les persones a través del noble sentiment de ser plenament humans i sentir comprehensivament, i de manera empàtica, el sentiment de l'altre en tota l'àurea que ens envolta i en el nucli de l'ésser.

    Tan de bo, l'amor fos tan pròdig, que no fos necessari establir més limitacions de les que calen, ni aixecar murs que distanciïn, ni destruir passions enceses per una àrdua tendència a pujar i pujar i pujar l'estat d'ànim fins a límits que en trascendir-los es podria incórrer en irresponsabilitat, certament perillosa.

    Tan de bo, l'amor fos quelcom tan fàcilment assolible, i tan difícilment destructible, que no calgués venjança, ni odi, ni pànic, ni temor o por a que les coses puguin canviar, o arribar a més bon port si prenen un altre caire. Tan de bo fos així!

    Tan de bo, l'amor fos tan sublim en ell mateix que les demostracions d'afecte fossin tan revolucionaries com pecaminoses, però importants en el sentir de la humanitat, tan sols per conscienciar sobre el poder que té, i que el desamor, encara que vingui, és un camí de trascendència cap a noves vies de renéixer, i no cap a vies mortes.

    Tan de bo, l'amor que ens professem uns i altres tingui molt a veure amb els 4 amors Grecs: Eros, Storgé, Philia i Àgape, i ressorgeixin entre nosaltres els veritables fonaments d'aquests amors, d'una simplicitat exquisida, i una sensibilitat extraordinària, que mai passaran de moda en el sentir de la humilitat humana.
    __________________________________________________

    Per molts motius desitjo que l'amor t'encercli en una esfera màgica de bones sensacions, i que en trobar-te corprès, es magnifiqui en tu un amor de tanta intensitat i passió que enarbori la creativitat en tu, i et permeti esdevenir un ésser responsable dels teus actes, i, conseqüent amb la Serendipitat de l'Amor que sempre neix en tu, ara i sempre.


    llampegant...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: