Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat

Un relat de: llamp!
*** Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat ***

La meva família és i ha sigut sempre patriarcal. En la figura del meu pare recau aquella persona dominant, autoritària i masclista. Li perdono al meu pare perquè va ser educat en la post-guerra en temps de Franco, i va passar gana en la seva infància. Ja no canviarà mai més: Té 87 anys, va néixer el 1935. La meva mare, complint els estereotips de dona entregada a l’home, sotmesa a la seva voluntat, i als seus designis, sempre va anar a remolc del meu pare. Sí i no, la meva mare tenia una personalitat oberta i dialogant i ho negociava tot, sabent que ella també tenia autoritat dins la família. La meva mare va morir als 72 anys el 2013.
He de dir que sóc home i que la meva visió no és imparcial, donat que jo vinc d’un patriarcat, en el que el meu pare ha exercit sempre el masclisme en tots els àmbits de la meva família.

Va ser als 18 anys que jo vaig tenir una experiència homosexual: fugaç, passatgera, vista i no vista, i en assabentar-se els meus pares no em van girar la cara, però no ho van acceptar de cap manera. La meva experiència va ser un enamorament frugal d’un home de 40 anys que assegurava tenir molt classificades les persones per tipus, i que em constava que havia estat amb nombrosos altres homes. No tinc res a amagar: he sortit de l’armari moltes vegades... i fa temps. Ho dic perquè a l’armari ens hi podem amagar i en podem sortir moltes vegades. Ho dic sense cap por a represàlies: L’homofòbia està penada en aquest país.

La pedagogia que fa aquest vídeo sobre la sexualitat “QUÈ ÉS LA DIVERSITAT SEXUAL? EXPLICACIÓ FÀCIL”: té la clau per entendre què és l’expressió de gènere o la orientació sexual, etc. Si bé jo m’he sentit bisexual en un passat, considero que sóc heterosexual, i per tant, cisexual. No obstant, això de la sexualitat i el gènere pot anar canviant amb el temps, no és una cosa estable, immutable, invariable, etc. És flexible, tal com diu el vídeo.

A tall d’exemple, Ricky Martin va començar cantant i enamorant les dones, ha tingut fills i tot, i de sobte surt als mitjans “Ricky Martin confiesa que estaba enamorado de John Travolta y que gracias a él es gay” i diu estar enamorat del “paquet” de John Travolta en una foto de “Fiebre del sábado noche”. Diuen que és gai.

Us explico la meva experiència perquè potser molts es poden sentir identificats, altres no. Sigui com sigui, en el meu trastorn que és l’esquizofrènia, hi ha un percentatge d’afectació lleugerament superior en homes que la pateixen, en detriment de les dones. Em remeto a aquest vídeo: “Dona i salut mental: impacte de les desigualtats socials (Judith Usall)". Aquest petit biaix em fa entendre que en el meu trastorn la qüestió de gènere hi té a veure. El gènere no serà determinant, però és un factor a tenir en compte.

No serà el mateix ésser pujat en una família amb els dos pares, que amb un, o amb els dos separats, o per homosexuals. El model de família ha canviat tant! Seran les noves generacions de joves i adults els qui expliquin les seves visions de la família, del patriarcat i del matriarcat.

Però jo puc dir una cosa, i no me’n vull estar de comentar-la en aquest article. Vaig viure un matriarcat amb la família de la meva ex-parella, en la que la iaia i la mare exercien un poder decisiu en tota la família, i per extensió, en els seus gendres i una jove. Quan em vaig adonar del xoc que representa topar un patriarcat i un matriarcat, ja era massa tard per fer res. Ens vam divorciar amb aquesta dona, i fora problemes!

“Homes i dones són complementaris” crec que diu un passatge de la Bíblia, sense deixar de recordar a Najat el Hachmi, autora de “l’Últim patriarca”, premi Ramón Llull. No m’he llegit el llibre, però sí que he llegit ressenyes del llibre, i em sembla d’un interès cabdal per entendre la immigració, el patriarcat, la relació entre homes i dones de cultures diferents, en una societat plural, diversa i acollidora com és la catalana.

Serà que vaig néixer a la Comarquinal de Miquel Llor a “Laura a la ciutat dels Sants”? Serà que em considero laic i ateu? Serà que tinc un trastorn de salut mental i més enllà de la meva salut mental, hi ha el respecte a la vida i la condició humana, més enllà de patriarques i matriarques que fan i desfan al seu gust? Serà que sóc fill d’una família immigrant andalusa i un patriarca català? Serà el que sigui, perquè ningú més que tu mateix o tu mateixa guiarà els designis del teu destí. Almenys això crec.

_________________________________________

Comentaris

  • En definitiva...[Ofensiu]
    Prou bé | 09-08-2022

    ... has viscut i vius! De mica en mica vas anar acceptant el que hi havia...

    No sé si és veritat el tema de l'esquizofrènia però podria explicar, en part, les anades i vingudes des del fons d'armari...

    Amb total cordialitat

  • La vida més fàcil[Ofensiu]
    Marina i punt | 07-08-2022

    Tot fora més fàcil si no haguéssim de donar explicacions, si tots i cada un de nosaltres féssim i desféssim a pler, si no jutgéssim. No perjudiquem a ningú per ser com som. Fer-nos la vida més fàcil seria l'objectiu.

    Salutacions