dissimulada entre àpats. Així he enflairat el teu relat i he quedat ben tipa, de complet que és el menú. Enhorabona.

He començat a llegir esperant un final imprevist, perquè no serà el primer, ni de ben segur l'últim, que et llegeixi.
Però m'ha agradat l'inici perquè he pensat mil vegades en deixar escrites aquestes paraules que guardo dins i que potser remourien cel i terra d'algú; però m'he conclòs que no cal, perquè no m'entendran i tampoc crec que pugui veure la reacció dels destinataris. I sonava tot a confessió i després, estic com ...en Joaquim, interrompuda enmig de les meves misèries. I potser més val així; ves a saber si s'ha aturat un desastre.
M'encanta.

Descrius d'una manera dolça i detallada un final de dia quotidià. Bonica escena. Felicitacions, Atlantis.

Respectuosament et dic que no em veig en cor de comentar els relats que no entenc i això em passa normalment amb la poesia. No la teva, tota. Per altra banda, per força els pengen i no és per força que sóc aquí. Per tant, si consideres que el meu silenci t'ha ofès i no vols comentar res del que jo escrit, endavant. Res a afegir. Fins aviat, o no. Tu mateix. Salutacions.

No sabria com lligar les paraules amb tanta destresa.
Em sorprèn tant aquesta habilitat, com la dels poetes.
L'enhorabona.
PD: Agreixo moltíssim les valoracions que fas dels meus relats.

M'encanta que t'hagi agradat tant. A mí m'ha enamorat el comentari. Molt agraïda.

Hola, Perla de Vellut. Agraeixo el teu comentari molt sincerament. Sóc nova en aquest món i és agradable saber-me llegida. Fins aviat.