Cercador
DESCOBRIR
Un relat de: LaFlor3No sabia ben bé per què era allà. Havia llegit un anunci i la curiositat l’havia empès a entrar en un local swinger, però no tenia parella. Era boja? Potser no.
S’havia passat la tarda emmirallant-se, dubtant d’ella mateixa, com sempre. Qüestionant tots els revolts del seu cos, cada marca d’expressió i cadascuna de les línies que el temps li havia tatuat sense permís. Però s’havia esperonat cansada de ser transparent i d’arrossegar inseguretats com si fossin cadenes.
Així i tot, es va sentir ridículament petita quan va travessar aquella porta. No tenia clar si continuar endavant o fer-se enrere. Es va veure envoltada de cossos esvelts i joves que omplien l’espai amb riallades escandaloses que delataven una fingida diversió i aquella realitat la va bufetejar cruelment.
Havia estat observant el trànsit d’humans ufanosos més temps del que pensava. I quan anava a retirar-se avergonyida, una veu càlida la va treure de la seva bombolla. —On vas, tafanera misteriosa? No em deixaràs aquí sol a disposició de tota aquesta jovenalla, no? Era un home alt i apersonat, d’uns cinquanta. Els ull de color mel i el cabell abundant, canós i ben pentinat. Vestia un pantaló de lli clar i una samarreta negra. Feia molt bona olor. Usava un to simpàtic i tenia un somriure magnètic.
La conversa va fluir de manera inesperada. Van parlar de llibres, de música, de manies i, sobretot, de desitjos amagats. Ell també era allà per primera vegada i tenia misèries ocultes. No se la mirava amb llàstima sinó encuriosit; com si fos l’única dona del bar. Però, sobretot, se l’escoltava. Què hi pot haver més sexy que algú que et presta atenció?
Ella va anar deixant anar el got que subjectava amb força com si fos un escut. Ell bevia de la seva copa, ansiós. Se li notava que desitjava passar al nivell següent, però no gosava. Per instint, la distància entre els seus cossos es va reduir a la mínima expressió. I quan ell li va oferir la mà, ella va dubtar un segon… potser menys i tot.
Junts, van endinsar-se en l’establiment. Hi havia sales annexes que garantien la intimitat dels amants. I, estaven decidits a ser-ne. Van trobar un espai idoni. Petitó, amb llum tènue. Es notaven els batecs dels cors als llavis i ell es va atrevir a besar-la enèrgicament i desbocat. Les seves mans recorrien la pell femenina amb respecte i desig, com si necessités memoritzar-la. Ella, fosa en aquelles carícies, el va invitar a despullar-la, peça a peça. Aquell oferiment va destapar tots els anhels. Inquiets, s’exploraven. Ell va ampliar territori i la va anar humitejant: el coll, els pits, el ventre, cada esglaó trepitjat despertava en ella una electricitat oblidada. I a l’extrem del trajecte, el galant es va agenollar davant seu. La carrera del plaer arribava a la recta final. Començà a besar-li l’interior de les cuixes i els gemecs més sincers van ocupar l’escena quan la seva llengua va trobar el punt precís. Amb moviments experts i profunds, la va portar a un plaer intens. Els seus cossos tremolaven, per raons diferents. Ella era a punt del clímax, se sentia desitjada i s’entregava a cada estrebada del seu sistema nerviós. Ell, irreverent i atrevit, entrava en una etapa de no retorn, que culminaria quan ella estigués plenament satisfeta.
La sentia fràgil i ferma alhora. Decidida a deixar-se fer. La va estirar al llit i ella el va convidar a entrar. Va ser amable, la subjectava com si fos de vidre mentre l’omplia amb una calidesa inesperada. Es movien junts, no necessàriament rítmics, però sí intensos. Cada empenta era una afirmació: “Som aquí i el desig és real i infinit.”
El compàs es va accelerar i la intensitat fugissera els va fer acabar a destemps. Els seus cossos es van destensar, estaven suats com mai i se sentien excepcionalment satisfets.
Allà, estirada, molla, exultant, amb el cor encara galopant, es reconeixia lliure. La pesada cuirassa que gairebé la fa marxar s’havia partit ben bé pel mig. Acabava de participar d’una sessió de sexe espontani que li rejovenia l’ànima i la ment. Inexplicablement, algú l’havia tractada com si fos un tresor esperant ser desenterrat. I, en aquella experiència, s’havia trobat a ella mateixa. Per fi sentia orgull, havia estat valenta i algú l’havia vista.
S’havia passat la tarda emmirallant-se, dubtant d’ella mateixa, com sempre. Qüestionant tots els revolts del seu cos, cada marca d’expressió i cadascuna de les línies que el temps li havia tatuat sense permís. Però s’havia esperonat cansada de ser transparent i d’arrossegar inseguretats com si fossin cadenes.
Així i tot, es va sentir ridículament petita quan va travessar aquella porta. No tenia clar si continuar endavant o fer-se enrere. Es va veure envoltada de cossos esvelts i joves que omplien l’espai amb riallades escandaloses que delataven una fingida diversió i aquella realitat la va bufetejar cruelment.
Havia estat observant el trànsit d’humans ufanosos més temps del que pensava. I quan anava a retirar-se avergonyida, una veu càlida la va treure de la seva bombolla. —On vas, tafanera misteriosa? No em deixaràs aquí sol a disposició de tota aquesta jovenalla, no? Era un home alt i apersonat, d’uns cinquanta. Els ull de color mel i el cabell abundant, canós i ben pentinat. Vestia un pantaló de lli clar i una samarreta negra. Feia molt bona olor. Usava un to simpàtic i tenia un somriure magnètic.
La conversa va fluir de manera inesperada. Van parlar de llibres, de música, de manies i, sobretot, de desitjos amagats. Ell també era allà per primera vegada i tenia misèries ocultes. No se la mirava amb llàstima sinó encuriosit; com si fos l’única dona del bar. Però, sobretot, se l’escoltava. Què hi pot haver més sexy que algú que et presta atenció?
Ella va anar deixant anar el got que subjectava amb força com si fos un escut. Ell bevia de la seva copa, ansiós. Se li notava que desitjava passar al nivell següent, però no gosava. Per instint, la distància entre els seus cossos es va reduir a la mínima expressió. I quan ell li va oferir la mà, ella va dubtar un segon… potser menys i tot.
Junts, van endinsar-se en l’establiment. Hi havia sales annexes que garantien la intimitat dels amants. I, estaven decidits a ser-ne. Van trobar un espai idoni. Petitó, amb llum tènue. Es notaven els batecs dels cors als llavis i ell es va atrevir a besar-la enèrgicament i desbocat. Les seves mans recorrien la pell femenina amb respecte i desig, com si necessités memoritzar-la. Ella, fosa en aquelles carícies, el va invitar a despullar-la, peça a peça. Aquell oferiment va destapar tots els anhels. Inquiets, s’exploraven. Ell va ampliar territori i la va anar humitejant: el coll, els pits, el ventre, cada esglaó trepitjat despertava en ella una electricitat oblidada. I a l’extrem del trajecte, el galant es va agenollar davant seu. La carrera del plaer arribava a la recta final. Començà a besar-li l’interior de les cuixes i els gemecs més sincers van ocupar l’escena quan la seva llengua va trobar el punt precís. Amb moviments experts i profunds, la va portar a un plaer intens. Els seus cossos tremolaven, per raons diferents. Ella era a punt del clímax, se sentia desitjada i s’entregava a cada estrebada del seu sistema nerviós. Ell, irreverent i atrevit, entrava en una etapa de no retorn, que culminaria quan ella estigués plenament satisfeta.
La sentia fràgil i ferma alhora. Decidida a deixar-se fer. La va estirar al llit i ella el va convidar a entrar. Va ser amable, la subjectava com si fos de vidre mentre l’omplia amb una calidesa inesperada. Es movien junts, no necessàriament rítmics, però sí intensos. Cada empenta era una afirmació: “Som aquí i el desig és real i infinit.”
El compàs es va accelerar i la intensitat fugissera els va fer acabar a destemps. Els seus cossos es van destensar, estaven suats com mai i se sentien excepcionalment satisfets.
Allà, estirada, molla, exultant, amb el cor encara galopant, es reconeixia lliure. La pesada cuirassa que gairebé la fa marxar s’havia partit ben bé pel mig. Acabava de participar d’una sessió de sexe espontani que li rejovenia l’ànima i la ment. Inexplicablement, algú l’havia tractada com si fos un tresor esperant ser desenterrat. I, en aquella experiència, s’havia trobat a ella mateixa. Per fi sentia orgull, havia estat valenta i algú l’havia vista.
Comentaris
-
Brutal descobriment [Ofensiu]Gladis i Nispro | 08-07-2025 | Valoració: 8
Brutal descobriment d'una dona poderosa. M'encanta com la despulles amb paraules, la seva evolució vital i final apoteòsic desitjat i d'autoestima màxima. Enhorabona. Segur que continua el seu procés.
-
Fonent les vergonyes[Ofensiu]Marina Márquez | 20-06-2025
En general, m'ha agradat molt. Molts detalls i frases ben trobades. L'he trobat una mica accelerat i se m'ha fet curt. M'hauria agradat un paper més actiu per part d'ella, que no crec per a res que sigui de vidre; que hagués satisfet més el plaer d'ell.
Sembla que això és només el principi per a ella. Molt bé.