Cercador
Reaccions
Un relat de: LaFlor3- Compartir:
Des d'aquell racó del bar, el panorama era poc esperançador. No havia sortit a buscar res, però observava el meu entorn i tot eren expressions indiferents i algunes mans llargues que s'emportaven un renec. Vaig decidir que faria un glop, passaria pel bany i cap a casa. Ai, il·lús.
Tornant de recollir la jaqueta, el gir evasiu d'una noia molt cabrejada, me la va posar als braços. Era evident que fugia d'algú i, d'aquell moviment imprevist, els seus pits em van quedar exposats. Amb cada intent de recuperar la dignitat, quedàvem més a prop. Jo no m'havia mogut gens i ella lluitava contra el seu propi desequilibri, però es mostrava poc avergonyida. L'escot voluminós que exhibia em va fer trempar a l'instant, un acte reflex que feia temps que no tenia.
Quaranta i tants a l'esquena, sense parella i poc motivat. Així havia passat els darrers mesos i, en un moment, entre aquella escena i l'aroma del seu perfum em va renéixer el desig perdut.
Així i tot, vaig intentar allunyar-me'n; no pretenia incomodar-la.
Tot d'una, les nostres boques xocaven i la seva llengua es feia mestressa de la situació. I, amb el seu permís, les meves mans la van recórrer de dalt a baix. Es deixava descobrir. Un rampell ens va empènyer a buscar un racó més íntim -sort n'hi ha de locals així.
Sentia que perdíem el control. I ho devia intuir, perquè va dir "ho deixo estar?" i em va sortir un "pobre de tu!" molt fluixet mentre li passava la mà per sota la samarreta i li descordava el sostenidor.
Ens anàvem enroscant cada cop més, els seus malucs s'apretaven contra mi i em va notar tens i latent.
Hàbil com ella sola, va trencar l'envàs d'un condó; jo no sé d'on el va treure, però vaig sentir com me'l posava mentre m'amanyagava amunt i avall, enjugassada. Aquell timó era ben seu. Indubtablement ella sabia què feia i jo era allà perquè no volia ser enlloc més.
Vaig aixecar-li una cuixa ben amunt i, dotat d'una destresa que no em sabia, en una envestida em va tenir dins.
Em respirava al coll i em deia "nota'm; tot aquest mullader és per tu, aprofita'm". M'escalfava moltíssim saber que ens amarava tot aquell desig. No va tardar massa a demanar-me que m'assegués en una butaca, i va començar a cavalcar-me, intensa, folla, mentre es tocava com si jo no hi fós. La pluja de sensacions era indescriptible. No sabíem qui érem, però no teníem temps per perdre. D'un presagi de nit fallida a una sessió de sexe brillant i, a contracor, se m'acabava; i la vaig avisar, no podia més, i em va xiuxiuejar "no et frenis, el plaer ha estat tot meu".
Em va deixar refer mentre es recol·locava la roba i la melena. Em va picar l'ullet, va llençar un petó a l'aire i així donava per acabada una nit sense propòsits, però amb reaccions frenètiques.
Tornant de recollir la jaqueta, el gir evasiu d'una noia molt cabrejada, me la va posar als braços. Era evident que fugia d'algú i, d'aquell moviment imprevist, els seus pits em van quedar exposats. Amb cada intent de recuperar la dignitat, quedàvem més a prop. Jo no m'havia mogut gens i ella lluitava contra el seu propi desequilibri, però es mostrava poc avergonyida. L'escot voluminós que exhibia em va fer trempar a l'instant, un acte reflex que feia temps que no tenia.
Quaranta i tants a l'esquena, sense parella i poc motivat. Així havia passat els darrers mesos i, en un moment, entre aquella escena i l'aroma del seu perfum em va renéixer el desig perdut.
Així i tot, vaig intentar allunyar-me'n; no pretenia incomodar-la.
Tot d'una, les nostres boques xocaven i la seva llengua es feia mestressa de la situació. I, amb el seu permís, les meves mans la van recórrer de dalt a baix. Es deixava descobrir. Un rampell ens va empènyer a buscar un racó més íntim -sort n'hi ha de locals així.
Sentia que perdíem el control. I ho devia intuir, perquè va dir "ho deixo estar?" i em va sortir un "pobre de tu!" molt fluixet mentre li passava la mà per sota la samarreta i li descordava el sostenidor.
Ens anàvem enroscant cada cop més, els seus malucs s'apretaven contra mi i em va notar tens i latent.
Hàbil com ella sola, va trencar l'envàs d'un condó; jo no sé d'on el va treure, però vaig sentir com me'l posava mentre m'amanyagava amunt i avall, enjugassada. Aquell timó era ben seu. Indubtablement ella sabia què feia i jo era allà perquè no volia ser enlloc més.
Vaig aixecar-li una cuixa ben amunt i, dotat d'una destresa que no em sabia, en una envestida em va tenir dins.
Em respirava al coll i em deia "nota'm; tot aquest mullader és per tu, aprofita'm". M'escalfava moltíssim saber que ens amarava tot aquell desig. No va tardar massa a demanar-me que m'assegués en una butaca, i va començar a cavalcar-me, intensa, folla, mentre es tocava com si jo no hi fós. La pluja de sensacions era indescriptible. No sabíem qui érem, però no teníem temps per perdre. D'un presagi de nit fallida a una sessió de sexe brillant i, a contracor, se m'acabava; i la vaig avisar, no podia més, i em va xiuxiuejar "no et frenis, el plaer ha estat tot meu".
Em va deixar refer mentre es recol·locava la roba i la melena. Em va picar l'ullet, va llençar un petó a l'aire i així donava per acabada una nit sense propòsits, però amb reaccions frenètiques.