Una nit d'aquestes

Descrius d'una manera dolça i detallada un final de dia quotidià. Bonica escena. Felicitacions, Atlantis.

M'agrada molt el teu relat romàntic. Fa pensar bonament. És molt dolç.

Una parella de dues persones, besant-se en la fidelitat. És realment bonic.

Et llegiré més sovint per Relats o almenys ho tindré present. Bon dia!!!

Al final les parelles , amb els anys, suposo, acaben essent com germanets....Aquella passió i fogositat del començament acaba fent figa. Però vaja tot i això aquest poema llueix pel romanticisme que desperta, llisca amb una musicalitat que es fa estimar a l'oïda i l'acabament gairebé m'ha emocionat. Enhorabona.

Que hi farem, el dia a dia en parella no deixa temps per ser poeta i fer l’amor. Jeje…

Amic i Amat.
Una relacio quotidiana on hi ha amor, desig i amistat. La complicitat de la bona convivència. Tot escrit en un poema en què cada vers diu molt.
Enhorabona, també pel record.
Amb total cordialitat

Molt aconseguida la imatge de la quotidianitat, i com aquesta pot ser modelada per ser poètica.

Doncs mira, si el sopar ha sigut bo i l’escriptura, també, demà potser podràs sopar pa amb tomàquet… Magnífic poema de les nostres quotidianitats. Una abraçada.
Aleix

Un poema molt fresc i ben a tocar amb la realitat. M'ha agradat molt el que diuen les paraules, com ho diuen i també el que callen.

Gràcies pel comentari i la interpretació de "Niu de cendra".

Escriure sobre desitjos de parella, satisfets o no, és difícil perquè es pot caure en extrems exagerats que desfiguren els fets. He trobat que hi havia un to sostingut durant tot el text (hi haurà sexe o no?) que manté al lector amb el dubte i les ganes de seguir llegint, i aquí rau el mèrit. Enhorabona!

Les nits aquestes, plenes de complicitat i confiança, acabin en sexe o no, són d'envejar. No ens adonem del que tenim fins que algun terrabastall ens desfà la quotidianitat en la que vivim sense ser conscients de la sort que tenim.

Gràcies pel teu comentari al meu relat del Nadal. I tant que t'agraeixo les teves paraules, encara més quan ja han passat tres mesos i no m'ho esperava. Són els comentaris els que fan que escriure aquí valgui la pena. M'alegra que t'hagi agradat el relat. En aquest cas hi vaig esmerçar força temps i em vaig haver de fer un esquema i tot per no embolicar-me.

Uns versos amb un toc d'humor i que realcen una eròtica fina amb un suau petó quan dormien junts.
Sí, el final és concret.
Molt ben reeixit.
Cordialment.

Assossec en la textura, en el to, en el ritme, en la descripció, en les suggerències, per fer reviure una escena d'una història d'amor.

Erotisme casolà i cigronaire. Una perfecta mostra del que és la intimitat. Com és habitual en els teus versos, fas servir l'exterior per a representar l'interior. La naturalesa parla de l'alegria d'allò més humil i quotidià. Suposo que aquesta manera d'estimar és el més pròxim a menjar-se un plat de llenties. Pura vida quotidiana, la rutina feta categoria.

Diuen els teòrics de la literatura que l'escriptor sempre ha de mentir. Em posaré a cercar possibles mentides: Vols dir que va ser sense voler que et va fregar les natges?
L'altra possible mentida és més clara: Vaig canviar el final del poema. millor els germans que dormen junts que una descripció sense pels a la llengua.

M’agrada com captures un moment quotidià, ple d’intimitat i calidesa, amb detalls senzills però carregats de sentiment.

ni els versos, ni la lectura. Els estels potser s'havien conjurat, però amb tant entreteniment pel mig, es van quedar sense satisfer el seu desig, i el guió va acabar sent un altra.
Una situació entranyable i divertida, amb un final molt enginyós.
Salutacions Atlantis.
Rosa.