Embats

A foc lent, et couria. I així mateix és com voldria que m’assaborissis, encara o de nou, si no fos que em faltes. Recordo aquells moments d’entretenir-se en els detalls. No es tractava de trobar-hi carències sinó de delectar-se, l’una de l’altre. No hi havia recels, ni monotonia, ni estridències. A moments, amagats rere un envà, sí que ens buscàvem i, a empentes, jugàvem com si aquests cossos que grapejàvem fossin un entreteniment nou. Érem el nostre passatemps preferit i el passàvem. Evoco sovint aquelles estones invertides en excitar-nos i fer-nos retardar el final. Reprimint-nos, moderats. Ens coneixíem i ens endevinàvem una vegada i una altra. Era arriscat saber-se descoberts i, així i tot, seguíem. Ens havíem palpat tant, que era difícil de creure que advertiríem inèdits punts de deliri. Em ve al cap aquell dia a la cuina dels teus pares, creguts que estàvem sols, amb la roba interior als turmells i embranzides frenètiques. La irrupció de la teva germana ens va deixar immòbils; ai, quin plaer em va causar saber-te atrapat dins meu! No podies fer un gest desafortunat o descobriries la nostra malifeta. Però ni ens va veure. I arran d’aquella acció inesperada, els regalims de tu cap a mi, fluint. Semblava un capítol finit i no. Te’m vas esmunyir cames avall, trapella, fent de cada bram una mostra de la guilladura que em causava la teva habilitat per excitar-me, amb continus estires i arronses. Eres un mestre dominant els meus episodis de desig i jo em sentia una alumna avantatjada que es feia la dòcil entre els teus braços mentre s’aprofitava del teu interès en complaure’m. I et sabia satisfet de tot el que em regalaves i del que jo et brindava, perquè hi tornaves, i continuaves provocant les situacions més apassionades en els llocs menys comuns. I repeties les pràctiques sense manies. Tot era nou i confortable. Com si no haguéssim après res de cada sessió anterior. No teníem remei. Ni el buscàvem. Tot ens encoratjava a no desistir de l’aprenentatge. I ens vam fer grans, però no ens pesava res. I, ara que no hi ets, no passa un dia que no faci memòria. Ho donaria tot per recuperar aquelles estones eternes, per notar un cop més les teves mans calentes sobre aquesta pell que ha perdut la llisor, però recordarà tota la vida cadascun dels embats que ens vam concedir.