Cotó fluix

I si per fi som el desig realitzat d'algú, una fantasia materialitzada? I si ens hem somiat? Siguem pràctics i deixem-nos endur per les sinèrgies consentides.
Què et sembla si ens toquem? Tu a tu, jo a mí, entre nosaltres. Descobrint-nos. Arraconant vells mites i les odioses expectatives. Ni saps res de mi, ni conec cap dels teus deliris. Els encontres d'una nit són fracassos potencials, així que pacientment, juguem. Controlem aquesta angoixa que ens té atrapats i que sovint viu els nostres dies sense deixar-nos opinar. I, amb valentia, expliquem-nos el pas següent. Com si fos el primer. Que res ens quedi pendent. Que no ens sàpiga greu guiar-nos. Tens pressa? Jo, cap ni una.
Besem-nos. Poc a poc, com experts. Desvergonyim-nos del tot, fem fora les manies, les obsessions. Confiem.
I que una balada ens guiï, però no una qualsevol, sinó la de les intencions negades. Sí, aquelles que hem d'amagar per instrucció social, perquè ja tenim una edat.
Quina és exactament aquesta etapa de la vida que ens prohibeix l'excitació i ens instiga a renunciar a la falera de voler repetir orgasmes incessantment? Rebutgem aquest supòsit. Per atroç.
I que no ens faci mandra protagonitzar aquest frec a frec. Que sigui bo haver-nos desvestit amb la mirada i amb el tou dels dits i amb els llavis. Diem-nos tot allò que no hem gosat confessar abans en veu alta.
Mira'm, als ulls, i ressegueix amb el teu alè cada plec d'aquest òrgan maltractat que és la meva pell estripada i curada una i mil vegades.
Deixa que em fongui en tu i que sigui maldestre i que torni a l'inici. Experimentem plegats. Permet-me ser la temptació que et faci beure del pecat original. Siguem golosos l'un de l'altra. Descontrola't en els meus braços i entre les meves cames. Atansa'm a tu i fusiona't amb cada fibra del meu cos. Petoneja'm. Provoca'm.
I exhibim-nos amb franquesa. Que res emmudeixi el que portem a dins. Alliberem les nostres llengües. I que la suor torni a ser un plaent fil conductor, el més salat dels lubricants. Que els nostres sabors s'entrellacin i siguin una descoberta fascinant.
I, si en acabat ens fa mal l'ànima i els cruiximents ens dominen, que sigui per haver alliberat a la fi tota aquesta adrenalina continguda, que se'ns hauria rovellat al moll dels óssos, com si fóssim de ferro, essent com som de cotó fluix.