Una nit

Avui m'he llevat amb un estat d'ànim especial. I no pel descans, que també, sinó per la sensació de domini absolut de la meva voluntat. La que sovint aparco a una banda, la que no atenc com caldria.
Un somni temptador em relatava una trobada furtiva que acabava essent l'alliberament d'un desig reprimit.
L'entorn m'era del tot desconegut. De fons, música suau, romàntica per la tonada, però ves a saber què deia la lletra.
No coneixia el meu acompanyant i ens envoltava una desconfiança mútua que, malgrat tot, convidava a no marxar. I, a pesar de la inseguretat a flor de pell, els moviments fluïen segurs, gairebé coordinats. Tant, que amb un gest àgil ell desvestia les meves vergonyes i em deixava al descobert, a la seva disposició. Com si fos allà per deixar-me portar. No hi havia oposició possible, només aromes de seducció a l'ambient que actuaven de fil conductor.
Els meus pits havien entès la invitació i s'exhibien provocadors, immensos.
I, mentrestant, els dits del foraster jugaven amb cada sacsó del meu cos, lliscaven curiosos resseguint cada plec del meu mapa corporal, s'hi entretenien. Semblava que augmentava el meu anhel de luxúria.
No hi havia cabuda per a remordiments ni perquès, només dues respiracions esverades. Dues sintonies a destemps, que tenien un mateix objectiu, satisfer-se.
Petons exigents, com si s'haguessin deixat a deure temps enrere, cobrats ara a mossegades.
I per fi jo, empoderada, inspeccionava amb les mans cada racó del meu partenair. Els seus pectorals clamaven que els grapegés amb una respiració accelerada i donaven la benvinguda a les meves carícies. I jugant, jugant, els seus pantalons em confirmaven que no havia perdut el toc. Que la destresa no hi entén d'edats, ni de manies.
La meva boca se sentia convidada a humitejar cada punt d'aquell tors, que no ocultava les cicatrius sofertes amb el pas dels anys.
Ell, arribat a un estat de màxima impaciència, em conduïa cap avall, al seu punt d'excitació més evident. I alliberats els obstacles, m'esperava armat, imperial i convuls.
Però no era el moment, perquè la ment tot ho volia, però el meu cos, ai, el cos, marcava una pauta distinta i ens obligava a allargar el deliri.
I era així com descobria que havia encertat el còmplice. Perquè, de sobte, em tornava a posar al centre de la seqüència; humida i necessitada de pauses intencionades que em fessin demanar-li més i fort, ell jugava amb tots els punts del meu abecedari sexual. Allà, estirada en un llit realment còmode, les seves mans donaven ales a la meva follia emmugronada i la seva boca arrodonia l'atreviment entre les meves cames. Habilitats íntimes ben usades. Desvergonyida llengua que sabia exactament on anar per preparar el camí al seu amo. Beneït passeig clitorià que m'embogia. Els gemecs s'intensificaven, l'espera començava a ser insuportable i, finalment, la necessitat de sentir-me plena. No podia esperar més, era l'instant perfecte per posar els meus turmells enlaire i rebre les envestides més salvatges... fins l'orgasme.
I no seria simultani, idíl·lica ficció, però no calia. Simplement érem dos adults gaudint dels plaers carnals.
I llàstima de melodia ensordidora del despertador que em tornava a la realitat, la que enyora escenes com aquesta que esgarrifen cada àtom del meu cos i esdevenen profitoses per a la ment, perquè s'hi estava bé allà, desitjada, sense haver de tancar els ulls ni contenir les ganes.
LaFlor3