CÒLERA

Buidar el pap amb totes les de la llei, és un exercici catàrtic en tot el seu esplendor justificat. Un al·legat fonamentat en la raó i vomitat sense embuts, que hauria d’esquitxar al personal. Malauradament la honestedat popular brilla per absència i s’escolta a l’entorn. Encara bo que la teva còlera no és la infecciosa, i segurament no ets del poble gironí, sinó tindries el tres en un altre mot.

Un escrit que és un crit de protesta per les convencions socials que porten a fer un maquillatge del nostre cos, com si tots haguéssim de ser iguals, amb el mateix patró de bellesa. Estimar la diversitat, de cossos, de maneres de ser, de ètnies, de maneres de vestir...és una mirada diferent que hauríem d’aprendre tots. Ja s’encarrega la indústria i la propaganda de què no sigui així. Potser no hauríem de caure en el seu parany.
No només et miren malament per si estàs massa grossa o prima, també per les arrugues de l’edat, per algun defecte físic o...

Ànims i bé per l’escrit de desfogament

Començo per dir-te que t'entenc. Tant per veure-ho com per viure-ho a les meves pròpies carns, i mai millor dit, tota la infantesa i fins als catorze-quinze anys, a partir d'aquí les crítiques van començar a ser unes altres, perquè la qüestió és criticar, i si no ets una "gorda" ets una puta. És així. I això ve de qualsevol, d'homes i de dones i inclús, més d'aquestes últimes, ja que el sistema ja s'encarrega de fer-los a ells amics i a elles enemigues.
En aquest sentit, no es pot separar hetero de normatiu, perquè l'heteronormativitat o heteronorma no té a veure amb l'orientació sexual sinó amb el gènere home i dona. Són un conjunt de normes que impliquen una sèrie de rols, actituds i creences que funcionen de manera conjunta on un ajuda a definir a l'altre i viceversa i que socialment té una funció que perpetua aquest sistema. D'aquesta manera pots trobar parelles heterosexuals que no funcionen sota aquesta heteronormativitat i parelles homosexuals que el reprodueixen totalment. Les influències d'aquesta heteronorma són a més tota la cultura "mainstream" que podem trobar al cinema, a la música, als anuncis, al porno de tota la vida, etc.
Dit això, i pel to del teu relat, et recomano dues autores que crec que et podrien agradar més que molt. Per una banda, "Teoria King Kong" de Virginie Despentes i per l'altra "Devenir Perra" de Itziar Ziga. I si vols veure un enfocament del desig i la sexualitat des de una altra perspectiva, feta amb molt de gust, i molt allunyat del porno que coneixem, Annie Sprinkle.
Entenc el teu cabreig, creu-me, però una cosa està clara, tret de l'home blanc de classe alta, aquí no se salva ningú. I després, hi ha moltes combinacions més o menys guanyadores que depenen d'això, el gènere, la raça i la classe, entre moltes altres.
Una vegada algú em va dir "no facis cas de la crítica d'algú a qui no li demanaries mai l'opinió sobre res", i ho vaig trobar força encertat. No és fàcil passar per alt les crítiques, i més de gent que no veu aquesta hipocresia en si mateixa i tu sí, però crec que hem de fugir de rebaixar-nos al seu nivell, o de treure conclusions que beuen dels mateixos estereotips i escarn.
Ara, com a escrit per desfogar-se, em sembla de puta mare!