abraçar-te perque et sentis viu, donar vida a la teva desgracia, als teus ulls, despertar vida en les teves cendres.

tornar a néixer el que m´`es desitja un home/dona

és una ánima triste que deambula soliraria.
que amb els avis desitja expirar.
es compara amb el sol que tot li pasa (nuvols, eclipsis, nits, tempestes...)

allí els que estan perduts poden tornar a somniar i el cor els hi torna abategar induït per la nostalgia que es convertirà en un somni fuguiçer.

és un cos ferit enmig de la tristor que no para de plorar

una pobre victima de la societat abandonada.
M'agrada quan dius: té la caixa de Pandora i el dolor"

els ulls recorren un camí per la vida
"recorren les muralles de l'antic temps"

el cantic oen el cel de la llarga ombra de l'estelada. Un molt bon poema patriótic

esperança al cor guardada sempre curulla sense que ningú la pugui ferir.
ens anirà iluminant

els records i les persones estimades amb el temps es van perdent. Irremediablement ens van trencant el cor continuament.

és dificil de trobar l'e`perança, docns com diu el poema sempre és fugicera

fes-l'hos realitat

passa el temps sense que ens en adone'm i quan ho fem es massa tard

onsevulga que vagis t'acompanya la vida

m'encaten les contradccions "la lluna surt a l'albada...
preciós