Sonet nº36 La taberna de la nostalgia

Un relat de: ThomasTurner1985

La taberna de la nostàlgia

La taberna de la nostàlgia,
On es perdern els poetes fracasats,
I el músics sempre desanomorats,
Aquells que es perden en el dia a dia.

On es resguarda la meva alegria,
De la incleméncia dels humiliats,
Sóc un vell i vagabund refugiat,
De la inquetud del cel i la vida.

Estic submergit en la decidia
Paso les hores inútilment cantant,
L'olorós perfum de la nostàlgia,

M'acompanya sempre amb el seu encant,
La vida donant per acabada
Resulta un trist somni d'infant.

Comentaris

  • on es perden els poetes perduts[Ofensiu]
    Kurdank | 26-08-2008 | Valoració: 10

    allí els que estan perduts poden tornar a somniar i el cor els hi torna abategar induït per la nostalgia que es convertirà en un somni fuguiçer.