Cercador


Llista categories

Sonet nº48

Un relat de: ThomasTurner1985

Ànima trista, abatuda remembra,
al temps que l'aire s'aplana pels cims,
I els dies blaus i daurats de setembre,
Fan madurar la dolçor dels raïms.

Ànima trista, que la vida no espera,
La vista entel·lada pels plujims,
Fa que estiguis força enrera,
Per les contrades dels camins.

El temps és un noi que tot li pasa
S'ha avorrit de comptar i comptar,
I ha fet tota una comparsa,

Amb els anciàns que volen expirar.
Ànima trista, no moriràs sola,
El meu prec, etern, t'acompanyarà.

Comentaris

Afegir comentari
  • Repetit: vid. Sonet 59[Ofensiu]
    La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1

    :)

  • El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]
    La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1

    El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris

  • un poema[Ofensiu]
    micanmica | 26-08-2008

    molt trist i melancòlic... però tendre i fràgil alhora. compadeixo aquesta pobra ànima, i et felicito, transmet sensacions en consonància amb el tema que tracta. una abraçada!

  • ànima triste[Ofensiu]
    Kurdank | 26-08-2008 | Valoració: 10

    és una ánima triste que deambula soliraria.
    que amb els avis desitja expirar.
    es compara amb el sol que tot li pasa (nuvols, eclipsis, nits, tempestes...)

  • ánima triste[Ofensiu]
    Neron | 26-08-2008 | Valoració: 10

    Sensa comentaris la tristor m'enbarga

Valoració mitja: 5.4

l´Autor

ThomasTurner1985

67 Relats

144 Comentaris

46982 Lectures

Valoració de l'autor: 7.77

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >