Sonet nº25

Un cántic enervant

Entre la lluna i la fosca canta,
On per sempre davallen les estrelles,
Unes dolçes veus de nens, calmoses,
El cántic enervant de l'estelada.

Entre la pluja i el núvols balla,
Entre flors, estel·les i grans morelles,
Una estrella i quatre barres,
Del poble la petita esperança.

Alcem-la amb dues mans i sobre el pit,
Que si érem pocs, ara som legions,
Que pel món se senti el seu crit.

En qualsevol racó de nostres regions.
Lluiex l'estelada que al cor es recull
Canta somnis de llargues passions.