Sonet nº27

Reprenent les poques estones mortes,
Admiro el cel amb fascinació,
Creant paraules amb gran passió,
Potser intentant tocar les estrelles.

Recordant somnis, persones perdudes,
Fets estralls, recompostos , amb la imaginació;
Agafant la meva mà amb ilusió,
Ens perdem en el mar com lleus estel·les.

Imaginant que anem perdent la por,
Obrint de nou, la porta al cor fort,
Deixant anar del cor aquest dolor,

Com el cap del vaixell que arriba al port.
Peçes inconcloses d'aquest amor,
Que es perden en el silenci mort.