Sonet nº26 Una esperança

Una esperança

Dintre el cor hi ha una esperança,
Tota inmune sempre despullada,
Com les formes inmutables de l'amada,
En silenci sempre una recança.

Es sempre una idea i companyia,
Que ben aviat defuig asustada,
Però sempre retorna aviada,
En silenci com la petita lluna.

Amb ella s'obren totes les portes,
La portem com una rosa al pit,
Perque la vegin les estrelles.

I la fem important amb un crit,
Perquè vingui amb més ganes.
La meva sang amb ella ha bullit.