Sonet nº22 L'esperança II

Un relat de: ThomasTurner1985

L'esperança

L'esperança sempre fugicera,
S'escapa entre els meus pobres dits,
Albada i resplandor primera,
Et porto molt al fons, dins el meu pit.

Sóc un somniador que faig la darrera,
D'entre les que em porten pels camins;
Desitjo que sigui verdadera,
Només ella, d'entre tots els mots íntims.

El meu cor poruc esta bategant
L'esperança es torna sentiment
Les llàgrimes ja no estan plorant.

Ara en la foscor estic somiant
Queda il·luminat cada moment
Amb xiuxiuejos ella em va parlant.

Comentaris

  • esperança[Ofensiu]
    Kurdank | 17-08-2008 | Valoració: 10

    és dificil de trobar l'e`perança, docns com diu el poema sempre és fugicera

  • sonets[Ofensiu]
    kispar fidu | 10-08-2008

    Fins ara no ho havia probat. L'altra dia la Laura del web va parlar-me'n i me'n va fer 5 cèntims.

    Avui ho he probat amb el repte poètic, i m'ha costat lo seu, sobretot el mantenir la llargada dels versos...!

    Em va comentar que ara també es busquen llibertats en l'estructura del sonet, etc. Però em va dir que normalment els quartets segueixen rima ABBA ABBA. Veig que tu has fet ABAB ABAB: per pura tria? perquè també "és correcte"? per casualitat (sense adonar-te'n?)

    ja que n'estic aprenent, m'agradaria saber-ne els detalls ;)


    tractant més el poema:
    L'esperança, és important no oblidar-la mai. I saber recuperar-la quan sebla que es perd...

    Llàgrimes que ja no ploren, han retrobat l'esperança que els dóna força.

    m'agrada el tema. m'agrada l'esperança.


    ens veiem pel web!
    que vagi bé,
    gem's