M'havia oblidat de valorar. Fins ben aviat.

M'esperava un desenllaç amb sorpresa a mesura que progressava en la lectura. Però val a dir que no contemplava el cop d'efecte del bastó blanc. Ben trobat, Aleix. De tu sempre se'n aprèn.
Que tinguis un bon Nadal.
Jordi

Tenint deu anys, ser feliç hauria de ser un dret indiscutible. Malauradament massa vegades no és així. Pintes una escena que, de tant senzilla resulta entranyable. Se'n produeixen moltes d'escenes de felicitat, el mèrit rau en saber veure-les. El mon es ple de coses que massa sovint se'ns escapen. Felicitats Montse, per la teva mirada clara.

Paciencia, la lluna te dues cares i, un dia mostrarà l'altra, la que sempre amaga. O, no. Es tràgic, per això hi ha poema. M'ha agradat força. Fins aviat.
Jordi.

Molt bona Poblet!
Em meravella la teva agilitat verbal. Un gustàs llegir-te.
Bon final, si. Esperem encara millor continuació.
Salut company!
Jordi Baucells

Doncs mira, tot això que tens. Procura no fer-ho malbé. Es un consell de vell. Felicitats.
Jordi

Doncs mira, tot això que tens. Procura no fer-ho malbé. Es un consell de vell. Felicitats.
Jordi

Jo m'he fet un embolic.... Un suggeriment: Rellegeix-lo, ben segur que en treuràs més profit. La idea es bona. El truc d'ensenyar el bar més petit l'he trobat enginyós. Felicitats.
Jordi.

Ostres, ostres, ostres! Quina delicada descripció. No t'has deixat cap detall. Fins la mirada de la lluna! Potser el millor de tot. Sempre em meravellen les teves paraules, tan ben posades, tan precises. Felicitats!
T'haig d'agrair els teus comentaris, sempre em donen una alegria. (Hi ha algú que dedica una mica del seu temps a llegir-me! Quina sensació tan gratificant!) Per cert,
vull fer un breu aclariment respecte del teu últim comentari. "You'll never walk alone". es un poema d'esperança, de recolzament. Diu que mai no caminaràs sol, que tinguis confiança. Camina a traves del vent, de la pluja, diu, I no tinguis por de la foscor...
Malgrat els bons desitjos i el cant a l'esperança que expressa el poema,trobo que és una tràgica ironia que li cantin aquesta cançó a qui s'ha d'entrebancar amb les propies sabates i fingir que algú li ha fet la traveta per no haver de reconèixer que està sol. Estic segur que li passa a més d'un. Aquest es el sentit que li he volgut donar. Pura ironia. Potser no me n'he sortit. Qué hi farem! Una salutació. Jordi.

"You'll never walk alone".
When you walk through a storm,
hold your head up high,
and don't be afraid of the dark ;
at the end of the storm there is a golden sky
and the sweet silver song of the lark.


Walk on through the wind,
walk on through the rain,
though your dreams be tossed and blown.


Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.
Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.

Pel que fa al meu "You'll never walk alone", vull fer un breu aclariment. Aquest es un poema d'esperança, de recolzament. Diu que mai no caminaràs sol, que tinguis confiança. Camina a traves del vent, de la pluja, diu, I no tinguis por de la foscor...
Malgrat els bons desitjos i el cant a l'esperança que expressa el poema,trobo que és una tràgica ironia que li cantin aquesta cançó a qui s'ha d'entrebancar amb les propies sabates i fingir que algú li ha fet la traveta per no haver de reconèixer que està sol. Estic segur que li passa a més d'un. Aquest es el sentit que li he volgut donar. Pura ironia. Potser no me n'he sortit. Pel que dius, et sembla que es massa curt.¿? Diu el que volia dir, em sembla que no calia res mes. En qualsevol cas, celebro i t'agraeixo molt que m'hagis dedicat una mica del teu temps. Jordi.

When you walk through a storm,
hold your head up high,
and don't be afraid of the dark ;
at the end of the storm there is a golden sky
and the sweet silver song of the lark.


Walk on through the wind,
walk on through the rain,
though your dreams be tossed and blown.


Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.
Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.

Vull fer un breu aclariment. Aquest es un poema d'esperança, de recolzament. Diu que mai no caminaràs sol, que tinguis confiança. Camina a traves del vent, de la pluja, diu, I no tinguis por de la foscor...
Malgrat els bons desitjos i el cant a l'esperança que expressa el poema,trobo que és una tràgica ironia que li cantin aquesta cançó a qui s'ha d'entrebancar amb les propies sabates i fingir que algú li ha fet la traveta per no haver de reconèixer que està sol. Estic segur que li passa a més d'un. Aquest es el sentit que li he volgut donar. Pura ironia. Potser no me n'he sortit. Jordi.

When you walk through a storm,
hold your head up high,
and don't be afraid of the dark ;
at the end of the storm there is a golden sky
and the sweet silver song of the lark.


Walk on through the wind,
walk on through the rain,
though your dreams be tossed and blown.


Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.
Walk on, walk on with hope in your heart,
and you'll never walk alone,
you'll never walk alone.

He estat fora de lloc una colla de mesos..(Aquelles coses que passen) Ara apareixo i em poso a treure el nas de mica en mica. Em sorpren veure que el teu ultim poema es del mes d'Agost. Si que fa dies que no t'hi poses! M'ha agradat molt, millor dit, m'ha emocionat molt! Cony Joan! Es que hi poses tanta veritat en tot allò que escrius que fa posar la pell de gallina. Ha valgut la pena fer un cop d'ull a les teves coses, sempre se n'apren i sempre en trec alguna reflexió interessant. Gracies. I felicitats per la feina feta. Ens anirem llegint.
Jordi Baucells

Doncs, res. No en se res de res. Quan llegeixo els teus poemes em quedo sense saber que dir. Sempre em costa comentar res, perque no hi entenc, i ho se. Em trec el barret Aurora, i no em puc estar de dir-te com t'admiro. I, es clar! quan em dediques una mica del teu temps per llegir-me i encara tens el detall de fer-me un comentari, la veritat es que m'emociones. Gracies! Gracies! Gracies!. No saps com m'ajuden les teves paraules.
Per cert. Pel que fa a la teva nova foto, t'haig de dir, que tan en aquesta com en l'anterior, noia, fas molt de goig! I tant! Continua així.
Una abraçada.
Jordi.

Que n'es d'interessant observar! El que cal,però, es saber dibuixar amb traç h'abil i lleuger l'escena que tu pintes amb mestria. Molt bona la metàfora instrumental. Cony de iaios! Gent interessant i, a voltes, baladrers. Però..I com s'ho passen de bé!
Aviat hi arribaré...ai,ai!
Felicitats Aleix.
Per cert, gracies pel teu comentari de fa uns dies. Ets molt amable.

M'he quedat sense paraules. Em tota ma reverència em rendeixo, irredempt, a les teves pulverulències.
Mai no deixaràs de sorprendre'm.
Felicitats!