TU, QUE EM VIUS

Un relat de: aurora marco arbonés
TU, QUE EM VIUS


Tu que em coneixes i em vius,
ho endevines tot de mi,
fins i tot aquells secrets
cosits al folre del cor.

Coneixes la meva mandra
després de nits de vi i roses
i la prompta revifada
de l’esmorzar amb el cafè.

Coneixes les meves passes
per la casa feinejant
entre bugades, vaixelles,
les escombres i la planxa.

Em saps coqueta i polida
davant del blanc tocador
entre pòlvores, perfums,
rímel i barres de llavis.

Em coneixes el costum
dels coixins a les cadires
per l’esquena, que es revolta
quan creu que ha girat el temps.

Em saps feliç al sofà
quan, acabades les postres,
enceto el sagrat ritual
de tancar una estona els ulls.

Em vius amb les meves dèries,
les rialles, la ironia,
el rebuig a la injustícia,
l’empatia amb els demés.

Em consoles quan el monstre
de la ansietat em visita
i m’ensenyes que per créixer
s’ha de saber dir que no.

Em saps, em vius, em coneixes
i et fa feliç que els meus dits
pensin mots i facin néixer
un poema per a tu.

Aurora Marco – 6 Novembre 2013

Comentaris

  • I jo qué en se de poesia![Ofensiu]
    Jordi Baucells | 31-01-2015

    Doncs, res. No en se res de res. Quan llegeixo els teus poemes em quedo sense saber que dir. Sempre em costa comentar res, perque no hi entenc, i ho se. Em trec el barret Aurora, i no em puc estar de dir-te com t'admiro. I, es clar! quan em dediques una mica del teu temps per llegir-me i encara tens el detall de fer-me un comentari, la veritat es que m'emociones. Gracies! Gracies! Gracies!. No saps com m'ajuden les teves paraules.
    Per cert. Pel que fa a la teva nova foto, t'haig de dir, que tan en aquesta com en l'anterior, noia, fas molt de goig! I tant! Continua així.
    Una abraçada.
    Jordi.

  • Cal analitzar?[Ofensiu]
    Epicuri | 22-10-2014

    Crec que l'anàlisi te el perill de destruir l'objecte analitzat, mai ho faria! a mes el teu poema no és cap objecte, subjectivament, m'ha agradat. A sobre m'ha semblat molt ben estructurat, simple, ple de contingut. Amb una forma...mestra!

  • Bufff...ets tota PRESENT![Ofensiu]
    Epicuri | 22-10-2014

    El teu poema una bona companyia, ara. Què és sempre!

  • Gratitud[Ofensiu]
    iong txon | 08-08-2014 | Valoració: 10


    Ha fet a la vegada un autoretrat i un poema de reconeixement i gratitud al company de viatge. A cada estrofa ha fet una pinzellada d'aquest sentit poema per donar les gràcies a la persona estimada, mentre hi dibuixa un seguit d'escenes de la vida compartida, quotidiana. M'ha agradat, moltes gràcies.

  • Un gran poema [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 18-05-2014 | Valoració: 10

    per a llegir-ho i estar content amb ell, doncs saps escriure molt bé i donant-li la categoria que li toca... m' ha agradat molt i la seua sencillesa és especial. Un cordial salut, fins aviat... Rafael Molero

  • El sò de la quotidianitat[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 14-03-2014 | Valoració: 10

    Saps Aurora? M'impressiona l'amor que sempre traspua dels teus escrits. T'imagino persona tendre, amb paciència per escoltar, generosa i perceptiva.

    Tens molta sort de estimar a qui de tu et coneix cada so, cada soroll, cada gest, cada petita mania (tots les tenim).

    De les coses que més trobo a faltar i quasi em fa caure una llàgrima al llegir-ho és el vers en el que dius..

    "Coneixes les meves passes
    per la casa feinejant
    entre bugades, vaixelles,
    les escombres i la planxa."

    El so de la meva quotidianitat és el silenci. Anyoro el lleu remor de passes. els sorollets del dia a dia.

    Tant de bo t'acompanyin sempre Aurora

    Jordi

  • Tu ja saps...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 14-02-2014 | Valoració: 10

    Tu ja saps que de poeta no en tinc res... però aquest, com d’altres teus, m’ha atrapat.
    Coneixes meravellosament l’art de trobar les paraules més adients en tot moment. Coneixzes, i molt, les dues persones del poema.
    Felicitats, Aurora!
    —Joan—

  • Com sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-01-2014

    un poema genial enumerant les "petiteses" de la vida.
    M'encanta la frase: "secrets cosits al folre del cor".

    Que aquest any nou t'arribi ben plè de felicitat, salut i amor.
    Una abraçada, benvolguda Aurora.

  • Saber conèixer...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 10-12-2013 | Valoració: 10

    Has escrit un poema amb molta intensitat. Seria magnífic si no tot queda en aquest escrit i tot el que hi dius ho pots compartir amb un ser estimat.
    Desitjaria de tot cor que fos així.

    Moltes gràcies pel teu comentari Aurora, crec que val la pena que de tant en tant recordem el Nadal que havíem viscut de petits. Ha arribat un punt que les criatures ja no saben diferenciar el Pare Noël, el Caga Tió i els Reis i som nosaltres mateixos els que els ajudem a caure en aquest error.

    Com molt bé dius, l’acabament del poema és trist però malauradament, molt real!

    Una abraçada,

    Gemma

  • Inventari d'un mateix[Ofensiu]
    franz appa | 18-11-2013

    L'amor ens retrata en els altres, perquè tot el que compartim amb l'estimat és en veritat el que transcendeix de nosaltres cap a fora.
    I potser el que transcendirà, a la fi. Ja està dit, i ho repetiré, encara que sense la música prodigiosa dels Beatles: a la fi, l'amor que prens és igual al que has donat.
    Aquest inventari del que coneix l'estimat passa a ser, doncs, una introspecció, una reflexió interna sobre el que un( una, vaja) és, i sobre el que en realitat fa gaudir del que hom és i del que hom ofereix i és compartit.
    Poema brillant en tots els aspectes, amb aquest ritme natural que tan bé domines, és també un regal íntim, com aclareixen els preciosos darrers versos, que joiosament tafanerament compartim.
    Una abraçada.

  • un poema amable[Ofensiu]
    Atlantis | 18-11-2013

    amb molt bon ritme i ple de sensacions quotidianes que fan del cada dia alguna cosa que val la pena compartir.

    Un gust sempre llegir-te. Sé que no em defrauraràs.

    Una abraçada

  • quan l'estima...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-11-2013 | Valoració: 10

    es treballa durant tota una vida s'arriba a l'amor de veritat, no és aquell esbojarrat enamorament que puja i baixa sinó un sentiment pregon i segur que uneix dues persones de forma íntima i volguda

    gràcies per compartir poesia, sentiments i comentaris !! ;-) auí també plu a bots i barrals... però ja era hora també !!!

  • Me'n alegro de que el que amb ...[Ofensiu]
    Annalls | 12-11-2013

    ... tu conviu et coneix-hi tan bé, no sempre es així,malgrat que l'estimació sigui forta i verdadera.
    Veig que el teu poema es treballat (potser ho son tots, i no m'hi he fixat), la mètrica i la rima. Conformen alguna forma ja establerta, o s'hi val a fer ne de personals?

    El teu poema de la por ha agradat molt a la gent de Agorafòbia , la vaig haver de passar al castellà, doncs cada vegada tinc més castella-parlants . Espero haver-ho fet bé!! Per descomptat el teu nom com a autora figurava al final del mateix.

    Fins ara,

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1947 Comentaris

240633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.