Demà?

M'has deixat parada. Jo em pensava un altre cosa, que havia tingut un accident i havia agafat por, o qualsevol altre història. He disfrutat molt llegint. Gràcies

molt valent per pujar a un cotxe d'aquests. Fa uns dies vaig llegir que un que feia proves, em sembla als Estats Units, es va estavellar contra un tractor al qual no va detectar, i el passatger del cotxe, que no conductor, va morir...
Com sempre un molt bon relat.
Bones festes, Aleix!

M'havia oblidat de valorar. Fins ben aviat.

M'esperava un desenllaç amb sorpresa a mesura que progressava en la lectura. Però val a dir que no contemplava el cop d'efecte del bastó blanc. Ben trobat, Aleix. De tu sempre se'n aprèn.
Que tinguis un bon Nadal.
Jordi

Bon Nadal Aleix!

Bon Nadal Aleix!

m'ha encantat el teu relat i el final inesperat, encara més.
De totes maneres t'haig de dir que, per ara, jo no pujaria al costat del co-pilot.
Una forta abraçada, benvolgut Aleix.

Una història construïda sobre fonaments molt humans, Aleix, com totes les teves. Tant de bo que aquest cotxe sigui aviat una realitat...potser jo seria la primera a comprar-lo, perquè això de conduir se'm fa molt difícil...tinc massa por.

Una abraçada molt forta, benvolgut Aleix,

Pilar

Aquest cop t'has superat Aleix, m'esperava de tot al anar llegint, esperant que en sortiria, segur que alguna de sonada, però mai hages imaginat aquest final.
Una forta abraçada

Llegim el relat impacients per conèixer el context que, tan bé, ens amagues. Una bona història, narrada amb mestria. El futur... o ja el present?

... aventura que podria ser l'inici d'una bona novel.la. Hi has pensat? Amb la teva imaginació ho aconseguiries.


Sergi : )

M'has mantingut intrigada fins al final.
Un relat en clau reivindicativa, no falta gaire per a que pugui ser una realitat.
Bon curs relataire, Aleix i gràcies pels teus comentaris.

És molt agradable pensar en una societat constructiva com la que embolta el teu relat, que deixi de banda els bombardeixos de ciutats que estem acostumats a veure en els telenotícies, 1,2,3,4, 5, perfecta!

Un petó

Pinya de rosa

Tot va sobre rodes si segueixes regalant-nos retalls de la teva imaginació, agermanada amb aquest delit de viure, de fer-ho tot possible. Quina lliçó la d'aquest protagonista (el teu alter ego?), que avança feliç fins al seu destí, per a finalment alçar-se del cotxe vers no sap on. Vers la fita assolida, vers el repte aconseguit autònomament, malgrat el handicap visual.
Meravellós com sempre,Aleix . Una abraçada
Tresa

No sé què faria per escriure com tu. Molt maco

I un relat molt ben conduit, amb la utopia ben possible del cotxes que no cal conduir, ells et porten allí on tenen programat. Però encara falta per tenir una societat que accepti ser conduit pel propi cotxe, però vaja, que tot arribarà.

Bon relat Aleix!

Ferran

Un relat fantàstic!!!

Molt ben conduït, com el cotxe, amb sorpresa final.
Sí senyor!, aviat no serà un problema desplaçar-se si hi ha alguna mancança, o si el conductor vol fer la migdiada sense perdre el temps o vol conversar tranquil·lament sense preocupar-se de la conducció.

Et felicito per tots els detalls que en dónes, molt ben narrat i "despistant" fins al final.

Gràcies, Aleix, per regalar-nos un bon relat!!!

Una abraçada,

Materile (Maria Teresa Galan)

Sorprés, força sorprès! Un final —almenys per a mi— inesperat. Ai... Això dels cotxes intel·ligents m’ha recordat aquell acudit antiquíssim que deia:

—Hi ha gossos que són més intel·ligents que els seus amos.
—Ja pot dir-ho ja, jo en tinc un d’aquests!

—Joan

Cap on van els cotxes intel·ligents? Arribarà a un punt que puguem fer com el protagonista del teu relat? Aleshores, les pràctiques de conduir que ara faig i el patiment per l'examen seran debades si els inventen?
Molt bon relat, gràcies per demostrar que amb la ciència-ficció es poden fer bones històries. Molt bon estrena de curs i molt bona sort
Edgar

Estem a les portes d’un allau d’innovacions tecnològiques, i el sector de l’automòbil n’és punter. No obstant, res no tira endavant si no hi ha molta empenta darrere, i l’empenta no té res de tecnològic i molt de ganes de fer coses. És en aquest sentit que el teu relat té força, la valentia d’en Joan de voler anar sol i entomar el repte. Calen molts Joans com el del teu relat per fer dels somnis realitats. I més encara: relats com aquest segur que animen a més Joans a ser valents i lluitar per un demà millor. Conclusió: segueix escrivint, Aleix, que els teus textos empenyen la roda cap a un futur amb més oportunitats per a tothom.

Una abraçada,
Lluís Pagès

el somni de no resignar-se, de tirar endavant, també amb acceptació, però sense fer un gra massa, perquè quan ho has assumit ja no passa res.

De fet, crec que ja es treballa amb cotxes intel·ligents, capaços de conduir.se tots sols, Entretant, esperarem, els que tenim algun tipus de discapacitat visual que ens ho impedeix. Jo crec que encara no he perdut l'esperança. Tot i que no puc, moltes nits encara somie que vaig conduint i el somni sempre és plaent, malgrat tot.

D'altra banda, el teu relat és encoratjador i això m'agrada. Si insinues que tot és possible, que mai no estem perduts si s'esforcem per aconseguir el dia a dia d'allò que desitgem. Molt bon relat. Una abraçada solidària d'algú que encara somia el teu somni,