Dia rere dia

De mica en mica anem més que renunciant.. abandonant hàbits que ja no ens satisfan o simplement no ens aporten res. Heus ací la transformació de l'ésser. Però hi ha quelcom, com pla bé dius en el teu relat, a la qual cosa hom no pot girar l'esquena, i menys encara quan perceps haver assolit la maduresa. Essent aquesta la justícia!

Molt bo i amb molta qualitat.
I et comente de nou, perquè té bona qualitat.
Una gran salutació...
Perla de Vellut

Gràcies per comentar-me però sobretot per la retrobada, Joan!

Et recomento aquest "Dia rere dia" teu que m'imagino que vaig interpretar malament. Jo també espero aquest dia.


Sergi : )

He estat fora de lloc una colla de mesos..(Aquelles coses que passen) Ara apareixo i em poso a treure el nas de mica en mica. Em sorpren veure que el teu ultim poema es del mes d'Agost. Si que fa dies que no t'hi poses! M'ha agradat molt, millor dit, m'ha emocionat molt! Cony Joan! Es que hi poses tanta veritat en tot allò que escrius que fa posar la pell de gallina. Ha valgut la pena fer un cop d'ull a les teves coses, sempre se n'apren i sempre en trec alguna reflexió interessant. Gracies. I felicitats per la feina feta. Ens anirem llegint.
Jordi Baucells

però sempre és un plaer tornar-ho a fer.
Molt bones festes a tu i família, benvolgut Joan.
Una abraçada.

Has renunciat a caure en la temptació de deixar-te emportar per l'odi, la venjança i el plany. Aquests són sentiments que, malgrat sentir-los amb força, no ens serveixen per a res perquè són destructius per a nosaltres mateixos. Fas bé d'asserenar-te i concentrar-te en allò que per a tu és lo més important: la justícia. Lluitar per allò que és just, ni que no sigui legal, per allò que ens mereixem i que és nostre.

M'ha encantat llegir aquest poema i veure que continues regalant-nos escrits de qualitat.
Petons

Dia rere dia, volia llegir el teu poemari dedicat i perfumat ! I ara per fiiiii he trobat un espai, pobret es deu haver sentit abandonat pero el tenia en ment.
Doncs m'ha agradat, no ho dubtava si et vaig seguint pq m'agrada el que escrius... i diria jo que la meva amiga depressió també t'ha tocat més d'un cop, la segona part fa patir especialment si t'hi llegeixes.

El teu poema tam´bé m'ha arribat de mica en mica anem avançant... cal que no fem ni un pas enera !!!

Ens anem veient per les pagines de poesies on publiques a banda de R.C

FIna ara

Anna

Feia temps que no entrava a RC ni escrivia. Ja saps que ho he passat molt malament i encara no he acabat. No tenia esma de res. Però uns amics relataires em van animar a fer-ho, a escriure, a batzegades... I he corregut a veure què havies fet durant tot aquest temps. He trobat aquest poema deliciós que parla de la Justícia, questa justícia que sembla que s'hagi prostituït. Un gravíssim problema que tu descrius amb molta destressa. M'agrada quan acabes amb:

"parlo de la justa.
i ja només que prego ( i lluito) perquè aquesta se’ns presenti
aviat i a tots alhora
i ens estrenyi a cadascú en justa mesura". Sí, és urgent que la justícia recobri el coneixement. Sense ella no podem viure.

Felicitats pel teu poema: com sempre deliciós, Joan! Et trobava a faltar. Una abraçada,
Materile

Sembles estar molt positiu pel que fa als propers dies que s'esdevindran. Si vols que et digui la veritat, per a mi no hi ha color de bandera que valgui, sigui d'aquí, sigui d'allà. Et dic fins i tot que és un muntatge polític i empresarial, i que els cabrons saben com donar esperances, res més.


Sergi : )

i què bo que és, m' ha agradat sobremanera, és un poema tan especial, per a la societat que la justicia es puga fer com cal. Seria meravellós que la justicia fora més autèntica... No sé, pero no havia entrat a llegir este poema... ara sé com redactes tan magnífics poemes. Un gran salut de Rafael Molero

et desfoguis i ens desfoguéssim sempre d'aquesta manera!

i venjança i ho saps dir d'una forma tan bonica que és un plaer llegir-lo una vegada, i una altra i una altra...
Una abraçadota, Joan.

Gran poema, amb intensitat, desig i força.
Sempre encantat de llegar-te.
Una forta abraçada, amic!

No em preguntis perquè, però he llegit el teu relat amb cantarella de parenostre, està fet expressament? El cas és que li dona un toc solemníssim, que fa que tot el relat esdevingui veritat absoluta, amén.

Abans de res, m'alegra llegir-te de nou Joan, tot fent esment a la senyora justícia, aquesta senyora en boca de tanta i tanta gent darrerement. Justícia sí, venjança, no. Cada cop que sento un polític nordamericà parlant de justícia, tremolo. Sé que parla de venjança, igual que els polítics israelians. I com sempre, n'has parlat amb delicadesa i una perfecció constructiva envejable. Una forta abraçada i records a la dona!

Aleix

... perquè a menys que hi hagi un quelcom no ho veurem, llastimosament des que el món ES, poca cosa ha canviat, les formes això sí.
Lluitar hem de seguir lluitant com a mínim que per nosaltres no sigui, i a més estic segura de que jo al menys o ho faig encara del tot bé.

Gràcies Joan per comentarme !!

...és que la justícia la fan els homes. Una justícia a mida que quan un arriba al poder disfressa al seu gust. El poble sempre estarà a les mans dels que manen, siguin uns o els altres. De tant en tant alguna revolució alerta de que tampoc es poden passar molt, però al cap i a la fi, tot torna al seu lloc i el ramat continua endavant seguint l'esquella ja que quasi tothom espera que la feina la facin els altres i no mullar-se.
Una bona reflexió Joan i és bó que al menys la gent ho vegi clar.
Una abraçada.