FOT UN DIA DE MERDA.

Un relat de: Jordi Baucells
FOT UN DIA DE MERDA.

Fot un dia de merda. Es meravellós. Fora plou i ha començat a fer fresca. Hi ha un ambient rúfol al carrer, he sortit al balcó i m'han vingut ganes de tornar a entrar i encauar-me a casa. Amb el dia que fa, no cal que agafis la bici, no és el dia. Tampoc és qüestió de sortir a córrer. Plovent no té ni punyetera gracia. Anar al gimnàs ? Podria ser, però quines poques ganes, amb aquest temps. Au! Agafa el paraigua, i mulla't les sabates. En fi, que no. Si, ja sé que és a poques cantonades, però precisament ho dic per això. No es bona idea anar-hi en cotxe perquè acabaria aparcant a la porta de casa. Hi haig d'anar caminant. Mullant-me el coi de sabates i els baixos dels pantalons. Doncs mira, no. Passo.
Fa dia de quedar-se a casa, encauat amb impunitat. Sense sentir-se culpable, sense tenir mala consciència. Encauar-se, quin gran verb. Un verb amic, confortable. Un verb còmplice per excelència. Encauar-se. Sona a abrigall, a intimitat. A manta de quadres d'Ikea. A porta closa, deixant els mals tancats a fora.
Encauat a l'oreller, que encara t'encaua més. I rellegir "El elogio de la sombra" (*)de Junichiro Tanizaki, un tresor de noranta-cinc pàgines petites. Recolzar els peus al damunt d'un reposa-peus, i deixar que passi l'estona gaudint duna lectura molt interessant, adient per dies com aquest. Convido tothom a fer el tastet. Parla de matissos, d'ombres subtils. De sensibilitat a flor de pell. Del valor del detall, la percepció d'una textura, d'una tonalitat. De l'exquisit tacte de la laca, dels seus reflexos d'un roig incert que iluminen sense llum, que fan callar l'esperit, que aturen el temps...
Parla del Japó. De l'inefable Japó.

Fot un dia de merda, ja ho he dit. I, com m'agrada!

Jordi Baucells - Octubre 2016

(*) "El elogio de las sombras" Biblioteca de ensayo 1 - (serie menor) Ediciones Siruela.

Comentaris

  • Segons com es miri...[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-12-2016 | Valoració: 10

    És curiós, perquè jo, el mateix dia, vaig escollir sortir al carrer amb el paraigües i caminar i gaudir de la pluja. I també en vaig fer un relat.
    Com diu la Mena, tant és l’opció, la sort és poder escollir.
    I saps què? Després de la pluja, dels peus xops, després d’escriure’n el relat, també em vaig encauar a l’oreller i vaig gaudir d’un bon llibre.
    Prenc nota del que tu recomanes. He mirat si el tenen a la biblio, però no...

  • Doncs per molta merda![Ofensiu]
    Mena Guiga | 24-10-2016

    Que vol dir 'sort', com ben sabut és. Sort és viure escollint i amb consciència, tant si es va al gimnàs com si es tria llegir. O àdhuc si es prefereix escriure sobre quina és la millor elecció.

    De fet, el que és una merda és aquest puto món tocat de tantes tecles i una creixent nomofobia (no té res a veure amb el gnomos).

    Tots...emmerdats. Aissss.

    (les rares excepcions seran els santificats del futur).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: