CELS I PURGATORIS

Un relat de: Jordi Baucells


CELS I PURGATORIS

El vell sorrut s’asseu en un escó de la xemeneia i deixa anar un sospir. Com cada vespre, clava els ulls al fons de la llar i s’abstreu del mon mirant el foc. Res no el destorba. L’home es queda embadalit, captivat per les espurnes juganeres que vesteixen de lluentons l’escena màgica del foc. El crepitar dels troncs d’alzina trenca el silenci de tant en tant. Observa els troncs. Com es converteixen en brases, guspira a guspira, sotmesos al seu destí de cendra. Al rostre esquerp del vell ja no s’hi llegeixen histories. Tampoc sentiments. No el mou cap fal•lera. Cap neguit. Aquells ullets ensotats i humits tot just reflecteixen l’agonia de les brases quan minva el foc. Llavors, clou les parpelles i estima el silenci frisós d’agafar el son. Abraça les seves dèries i s’envola sense rumb per entre cels i purgatoris i records desdibuixats. L’escalfor mor entre les cendres dels troncs. El vell sent la por que li engrapa el cor. Li tremolen els llavis. La penombra que l’envolta es va fent nit pels racons. El temps fuig de puntetes.

Jordi Baucells Juliol de 2016

Comentaris

  • Un relat acurat i bell[Ofensiu]
    brins | 29-09-2016 | Valoració: 10

    Una trista però deliciosa prosa poètica que per mitjà d'una bella metàfora ens transporta a la realitat de la vida. Escrius molt bé; felicitats!

    Pilar

  • Lirisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-07-2016 | Valoració: 10

    Jordi, un relat magnífic, líric cent per cent, amb la metàfora de les brases i el pas del temps, de la vellesa del protagonista perfectament lligada. Prosa poètica o poesia prosaica, tant és; el resultat és magnífic. Felicitats! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10