PRIMAVERA BINARIA

PRIMAVERA BINARIA


Primavera .0
Ha arriba de puntetes, com qui no ho vol. Les flors no fan soroll quan despleguen els pètals. L'aire s'ha omplert de perfums. L'amor feia remolins esvalotant les orenetes. Elles s'ho miraven arrapades als fils elèctrics, les plomes d'acer espurnejant al sol. S'han obert les portes del cel, els cors bateguen il•lusionats. El mon s'ha omplert de mil colors i els ulls recuperen la lluïssor hivernada. L'alè del desig esclata. Ho canten els rierols roquissar avall. Ho criden els poetes pels camins "Ja és Primavera!". Ressona el crit per les contrades. Les paperoles dibuixen els camps amb ribets vermells. L'airet que es mou silenciós ho xiuxiueja als amants entre els arbres.
Ja és Primavera! Quin regal!

Primavera .1
Els mitjans no han parat d'avisar. Els arbres van començar la floració fora d'hores. Les temperatures son imprevisibles. Els nivells de pol•len han pujat fins a setanta vegades els de l'any passat. La processionària s'ha fet mestressa dels boscos. Comencen les al•lèrgies! És un orgia de nassos moquejant, ulls plorosos i glotis a punt del col•lapse. Plorem de gust pobres al•lèrgics, esternudem a plaer, n'hi ha per a tots. Tossim fins a trencar-nos el pit, sense por! Els poetes, com sempre, ens mentiran. Ens parlaran d'un mon d'imatges oníriques i paisatges de postal. Recitaran les seves dèries entre mocs desbordants i esternuts impossibles. Feliços ells que tenen aquesta capacitat.
Ja és Primavera, ves quins collons!

Jordi Baucells - Març 2017