està bé. Gràcies, Vicent. És real? , potser : ara el veig espès, agrumollat, dens i, dins de les coses possibles, molt mental : una mirada molt poc contraposda amb res ni amb ningú . I sobretot una tristesa i una soledat que espanta una mica . No ?
I no sé si sofriment ... No ho sé. Probablement , als amants del conte els caldria un llit ben gran , de llençols blancs i molta tarda per davant i molta llum i molta paciència .

Moltes gràcies ! Sincerament ...

No s'entén què volies contar !

Ho sento ; no funciona . L'hauries de refer. Aprima'l ! Fixa't només en el qye t'interessa ! Pensa'l millor !

I la darrera frase , no podria ser una mica més brillant ? més sentida ? no ?

No trobes que podria lligar-se d'alguna manera el principi - el sol i el final - el no saber ?

El primer tros és molt bo , molt sensual. El final ho espatlla. O el treus o li busques una altra sortida . què et sembla ?

L'acabament no concorda amb l'expectativa. Te sents decebuda . Una abraçada.

La darrera frase és massa explícita . Si és sang , hauríem de deduir que és el cor del món o una enorme vena o una artèria amazònica, per exemple.
UNa abraçada. Fa molt bones expectatives, però.

A les nits d'estiu, jo no llegia . Algun neguit que ara sé identificar, però llavors no , em voltava al llit . Treballava a l'horta a la vora del Cinca i . Els meus primers llibres eren d'adults : "Las ratas" o " Requiem por un campesino español" o Juan salvador Gaviota. llegeixes per moltes raons : per entendre, per exemple

M'agrada molt aquesta imatge que has triat per expressar què és déu. No deixa de ser curiós que tots en parlem de déu en els nostres escrits i el trobem en llocs i formes tan diferents : els uns en la llum fugissera de l'alba ( i també del crepuscle !) i altres en la fusió completa de l'orgasme. Em sembla que l'orgasme és potser una imatge més palpable de déu. Potser és el contrapunt necessari a la llum.

M'agrada molt aquesta imatge que has triat per expressar què és déu. No deixa de ser curiós que tots en parlem de déu en els nostres escrits i el trobem en llocs i formes tan diferents : els uns en la llum fugissera de l'alba ( i també del crepuscle !) i altres en la fusió completa de l'orgasme. Em sembla que l'orgasme és potser una imatge més palpable de déu. Potser és el contrapunt necessari a la llum.

Llegir poesia d'altres autors és una forma de fertilitzar la nostra creació però aquí t'has sobrepassat : has copiat el poema de Màrius Torres , que per cert té una versió cantada excel.lent , que et recomano. El poema de Màrius Torres és excel.lent , molt fi i molt lligat a la seua experiència . Tu pots llegir-lo i servir-te'n , si t' agrada , però copiar-lo amb sinònims com ara petó fred en comptes de bes gracial em sembla que ja se situà dellà de la creació i entra en la còpia mal feta. En fi , com a mínim saps detectar els bons poemes , ja és alguna cosa bona....

Vols dir que n'ha espellat mai cap de conill , senyor Sargantal ?

Tens raó , Barbablava . La perfecció no existeix. Qui la busqui acabarà boig. El món i la poesia és ple d'imperfeccions que fan agradable el món i la poesia. Estimen les persones i certes poesies per certes imperfeccions saturades d' emoció. T' agraeixo el comentari i no busco cap perfecció- potser l' única que m' agradaria és la perfecció irònica , salada , plena d' humor - però aquesta és la més costeruda i no la conec prou.