Collons , que bé que estic amb tu !

Un relat de: Isabel Muntaner

20 d'agost de 2004

Estimada Mercè,

Aquesta tarda t'he escrit una carta massa a cop calent. Perdona'm. Ja saps que periòdicament passem males temporades amb la meua dona. Sobretot en les vacances , quan la convivencia és més intensa . No follem gens. No sé si és un tema massa literari ( el malestar conjugal dóna per sainets i drames però costa pujar la temperatura moral d'aquests relats) .
Un amic em diu que penso massa en les coses - i això si que és literari. Ell diu que les coses són més directes i clares . Jo hi penso massa, afegeix.Jo no puc viure el món sense la literatura

Els fets són aquests : te'n recordes de la magnífica pel.lícula de Kubrik que es diu Lolita basada en la novel.la més famosa de Nabokov ? Te'n recordes de quan la senyora grassa batxillereja els papers del professor que està perdudament enamorat de l'adolescent . Xafardeja i descobreix què pensa d'ella i de qui està enamorat de veres . Recordes l'escena? Nabovok potser es va inspirar en els papers privats que Tolstoi s'amagava a les botes perquè la seua dona no els llegís . Aquest sí que és un assumpte literari !

Doncs aquesta setmana passada vaig descobrir per atzar uns papers privats de la meua dona . No estaven especialment amagats. Buscava uns papers de colors i els vaig trobar escrits dins d' una capsa . Em vaig quedar veient visions . Parat . Els vaig rellegir diverses vegades. "hem de recordar aquella tarda molts dies . Hem de guardar en la memòria els nostres cossos i la teua rialla fresca " Vaig quedar de pedra . "T' estimo , amor des de el primer dia que et vaig veure , sempre t' he desitjat. Sempre , si fossis més a prop " Ostia, descobrir una carta d' amor apassionat i fort de la meua dona ha estat una batzacada per mi. Un home li havia trucat i li havia escrit un email presentant-se com un amor de joventut . Trenta anys- trenta !- després tornava a trucar a la porta en forma de cartes d'ell que ella li responia amb foc i passió . "pensaré en el teu cos i en tu , amor " I jo vaig llegir dues cartes de la meua dona en què pràcticament se li declarava d'un amor complet i profund. "Que bé que estic amb tu , collons ". Aquella frase em ballava pel cap.
No vaig saber com reaccionar. Allò era diferent als problemes conjugals nostres que jo , racionalment , comprenc que estaves lligats a les dues famílies distintes a què pertanyem. Són dues maneres completament distintes d'entendre l'amor.Ella concep l'amor com una dedicació completa i amorosa . Ella vol ser la reina sempre. Vol ser admirada i cuidada . Vol ser estimada pel que ella és. La seua família forma part d'ella. Per contra jo sóc més solitari. Concebo l'amor com una cosa que canvia i que no ha de consistir bàsicament en dedicar-se en cos i ànima a l'altre i pot madurar en el sentit de buscar coses noves que no estaven en el nucli familiar: per exemple la passió per la literatura o el caminar o l'art o la música . O el que sigui. I el que per mi és més dolorós : són dues famílies contraposades i enemistades de manera latent . Això sí que és literari ! Som com dues famílies rivals : mon pare no va pair mai el seu pare, que titllava de gandul . . El nostre matrimoni arrossega aquesta desgraciada herència d'odi. I jo arrossego els prejudicis de la meua família. Volien una altra noia per a mi. Volien algú que continués el negoci familiar . En tot cas mai els va caure bé la família de la dona . M'entens ? M'explico ? Com el Romeu I julieta però sense sang sinó amb mala llet sempre latent però emprenyadora.
A mi em sap greu tenir una herència d'odi. ¿ jo no sóc racional ? perquè he de perpetuar aquest odi cap al seu pare , que no puc pair ?
En fi , Mercè , un bon embolic. El resultat és que ella se sent infeliç i disgustada i per això busca altres homes que li vagin darrera. I diu que està" estupenda" .
Però tornem a la història dels papers privats, de les cartes d' amor : els vaig amagar com una mena de testimoni de la meua perplexitat i del seu estat d'ànim nou. No m' ho creia. Era una nova òstia de la vida : com podia creure que la meua muller se n'enamorés d'un altre home i que , a més, donés una versió distinta dels fets. Públicament deia que se'n reia d' aquella situació ( què ve a buscar aquest ? , deia i ho contava com si fos una anècdota ) , però jo ja sabia que no era veritat. Estimava un altre home i li escrivia cartes d'amor! "Collons que bé que estic amb tu ! "li deia . Com estimo el teu cos !. El teu cos i el meu cos !"

Al cap d'un dia ella, capficada, va preguntar pels papers comprometedors que va trobar a faltar i me'ls va trobar amagadets al cartipàs d el'estudi . Se'ls va quedar de nou. Van desaparèixer. I jo vaig quedar novament perplex . Ara tots dos sabíem el seu secret. El seu amor secret i poderós . Jo sabia que estava enamorada d'un altre ( i que l'havia vist i probablement havia estat amb ell i ho desitjava ) Jo em sentia buit quan baixava les escales amb els fulls a les mans .
En fi , Mercè , si no fos tan impressionat seria una novel.la increïble . Però Mercè , què he de fer jo ? Tant de bo no hagués llegit res !
Li he de preguntar si és veritat tot allò o què ?

Una abraçada,

Salvador Luna

PS Escriu-me , si us plau , i explica'm què faries tu en el meu cas . Jo estic fet un embolic i em convé la teua opinió.






Comentaris

  • Llàstima.[Ofensiu]
    pellpintada | 05-05-2007

    LLàstima... Que en Salvador no m'hagi preguntat a mi què hauria de fer. El poso de volta i mitja, per ruc, babau, calçaces, cagat, estúpid i ridícul.
    Bon relat, quant el fons.

  • quina gran veritat![Ofensiu]
    mharta | 13-02-2007 | Valoració: 10

    un bona mostra que la realitat sempre, absolutament sempre, acaba superant la ficció.
    Però la ficció... no sabem viure sense ella!

  • SomriureXsobreviure | 13-02-2007

    també vull saber què contesta la marcéee!xDD

    ml bonic el relat.

  • Ester | 23-08-2006

    què va respondre la Mercè?
    Hi estic enganxada, ja veus!

  • esta molt bé![Ofensiu]
    maria8 | 21-08-2006 | Valoració: 8

    m'ha agradat molt! esta molt bé! te xispa!
    pero a vegades s'em feia pesat, com per exemple com fa comparacions amb romeu i julieta i etc, po es bunic.

    m'he quedat intrigada, vui saber com acabarà!

    petons!

  • molt bo xiketa![Ofensiu]
    Absenta | 29-01-2005

    He quedat del tot enganxada al teu relat ;-)
    És ben cert que el món de la parella és apassionant, i que se li pot treure molt de suc...fins que, no se sap ben b perquè, la cosa s'acaba!
    I, no crec que sigui ser fatalista dir que, aixó va així: per sort o per desgràcia, en aquesta vida tot té un final.
    Ara, que en aquesta història, on queda molt latent la hipocresía de la societat, no sembla pas que s'hagi arribat a cap final...o m'equivoco?
    Molts ànims per seguir en aquesta línia tant apassionant!

  • He llegit atentament... i ... [Ofensiu]
    Ullets | 05-01-2005 | Valoració: 10

    trobo moltes coses interessants el teu relat... trobo que m'agrada molt com parles de la relació de parella. Com de vegades cadascú l'entén d'una manera diferent. M'encanta també com parles de com ens influeixen al cap i a la fi les opinions i actituds de la família.

    Com trobar l'amor no esperat per ells. En qualsevol cas... també m'agrada com veus a la dona, que necessita sentir-se constantment reina de tot, i que saps que un home li dona el que vol.

    Es un relat molt trist, per què de fet, és com sentir el fracàs de la relació, i suposo que sentir-se responsable. Però m'encanten tots els colors que poses, els matisos... de debò!
    Excel·lent!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Isabel Muntaner

21 Relats

35 Comentaris

35997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig nàixer al sud del pensament. Entre el riu Segre i el riu Cinca. La meua vila està dalt d' un turó des d' on s'albira els Monegres . Vaig estudiar en una escola que va construir la República , en un institut que va construir la dictadura i en un convent barroc. Mai no vaig distingir la meua ànima dels vestits i robes que m' anava posant, a poc a poc, al cap dels anys. He treballat la terra i he enfornat pa. La fresca de l'escola em protegia de la solana. Ara em col.loco el nas de bufó i el barret de pintor que ja no pinta sinó jardins geomètrics. Estimo les bromades i els cants dels rossinyols He cremat el meu carnet d' identitat però el rastre de la meua antiga identitat em persegueix com una ombra.