Cercador
Sintaxi: Complement circumstancial de temps
Un relat de: LavíniaSintaxi: Complement circumstancial de temps
No tinc res a dir ara
ni tampoc
res a qüestionar.
Sols vull escoltar,
atentament,
cada pas,
cada moment
del temps
que se me'n va,
amagat entremig
de tots els silencis.
I, escolteu,
ho fa tan ràpid,
i furtiu,
que l'ahir el recordo
com el demà
i l'avui...
Déu!! ¿Sabeu?
És el primer raig d'or
fugisser de cada albada!!
Comentaris
-
El repte plaent i humà de la Filologia.[Ofensiu]Jofre | 17-09-2005 | Valoració: 10
El temps té una força ordenadora veritablement indispensable.
Poc a poc, tot allò que anem vivint diàriament acaba tenint una funció sintàctica.
Per aquest motiu ens arribes amb tant d'encert i claredat.
En efecte, una gran quantitat de fets són perfectament qualificables com a circumstancials, conjunturals, accessoris i complementaris.
Jo crec, que tots ells, tenen la seva vàlua. Així i tot som nosaltres que decidim.
Convé ser-ne conscients i, en aquest sentit el títol del relat ja és providencial i n'és també l'essència.
1r (Ara) res a dir, res a qüestionar.
2n Vols ESCOLTAR (com sempre fas) d'una manera atenta,
Què? pràcticament tot: cada pas,/cada moment/ del temps... entremig... de tots els silencis.
Per a la correcta sintaxi és clar que també cal que interpretem el que no s'ha dit.
3r ... escoltem i ens n'adonem que el temps ens furta allò més preuat amb una celeritat impressionant. Un estrofa per recordar SEMPRE (sense ahir, avui ni demà).
La fugacitat... tens la facultat d'aturar el temps Lavínia (això és una gran virtut).
4t Segueix vivint la vida tan intensament com fins ara que ja acarones i enlluernes el temps.
Moltes gràcies Glòria,
aquest és el llenguatge arrelat a la Terra que ens permet veure-hi clar.
Els teus mots són sempre un homenatge nítid a estimar la vida.
Una abraçada.ct!
:- )
PS
R: dels Països Catalans.
-
déu[Ofensiu]Isabel Muntaner | 28-01-2005 | Valoració: 9
M'agrada molt aquesta imatge que has triat per expressar què és déu. No deixa de ser curiós que tots en parlem de déu en els nostres escrits i el trobem en llocs i formes tan diferents : els uns en la llum fugissera de l'alba ( i també del crepuscle !) i altres en la fusió completa de l'orgasme. Em sembla que l'orgasme és potser una imatge més palpable de déu. Potser és el contrapunt necessari a la llum. -
déu[Ofensiu]Isabel Muntaner | 28-01-2005 | Valoració: 6
M'agrada molt aquesta imatge que has triat per expressar què és déu. No deixa de ser curiós que tots en parlem de déu en els nostres escrits i el trobem en llocs i formes tan diferents : els uns en la llum fugissera de l'alba ( i també del crepuscle !) i altres en la fusió completa de l'orgasme. Em sembla que l'orgasme és potser una imatge més palpable de déu. Potser és el contrapunt necessari a la llum. -
millor no comento el poema[Ofensiu]Shu Hua | 28-01-2005 | Valoració: 10
És que he de dir el mateix que en els altres: àgil, dolç, emotiu, ben escrit...
Millor parlo del significat. Un bon dia vaig descobrir que el temps es pot aturar, que se'l pot fer anar més lentament. Com? Fent el que vols, no el que els altres volen que facis. Gaudint cada moment i cada acció com si fos única. No sempre me'n surto, és clar, però em funciona bastant bé. -
m'ha agradat[Ofensiu]Thalassa | 26-01-2005
I, escolteu,
ho fa tan ràpid,
i furtiu,
que l’ahir el recordo
com el demà
i l’avui...
Sovint no sé per on em moc entre els teus poemes... però sé que m'agraden, que em transporten a espais de tranquilitat, finestres obertes al mar...
Thalassa
-
Doncs vés per on...[Ofensiu]Llibre | 08-12-2004
a mi m'ha agradat l'inici del poema: el títol. Un molt bon joc situacional: "Sintaxi: complement circumstancial de temps". Perquè... és el temps un complement circumstancial de la nostra vida, del camí que fem, que en definitiva, és la nostra sintaxi?
Buf! Em sembla que se me'n va l'olla. Tornem al poema.
M'ha impactat el joc del títol, de veritat. I m'ha agradat en especial la idea "que l'ahir el recordo
com el demà". És un joc temporal brutal: l'ahir, el demà, l'avui.
Endavant!
LLIBRE
-
Molt em temo[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 27-11-2004
que no puc presumir de tanta cultura com en BARBABLAVA. Sí puc dir que m'ha agradat, que hi he detectat un ritme constant i palpable que agilitzava encara més la redacció d'un poema de versos breus i directes que acaben amb aquest primer raig de sol nou, fresc, tenyit d'esperança i obert a l'aventura de viure. En resum, amb aquest final preciós tècnicament denominat epifonema (si n'aprenc, de coses, en aquesta web!!!)
Salutacions
Vicenç -
Gaudir d'allò nou conegut![Ofensiu]BARBABLAVA | 25-11-2004 | Valoració: 9
Molt bo! M'han encantat els darrers versos.
Epifonema, se'n diu? M'agraden els poemes que acaben en epifonemes sorprenents!
I realment molaria que cada sensació fos sempre nova... De vegades, passa!
Valoració mitja: 8.8
l´Autor
98 Relats
721 Comentaris
151561 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
El cor salvatgeés record i semblança.
Quietud avui.
Lavínia