Una carta d' amor

Estimada Amàlia,

Ara que te n'has anat al teu país , t'enyoro una mica més. Estic content perquè tornes amb els teus : amb els teus pares i la teua germana . Estic content per tu i cada dia sento la teua alegria ara que els dies són clars i nets . He provat de cercar la teua ombra a la casa on sempre ens trobàvem i féiem l' amor i no hi eres . M'han dit : "ella no hi és. És al seu país". I no sé ben bé com imaginar-te al teu poble , amb el teu marit , amb la teua sogra ,amb el teu piset comprat amb els estalvis fets aquí a Catalunya. No sé com pensar-te en la teua nova vida però el record dels teus llavis i els teus ulls tancats quan feiem l' amor , m'acompanya sovint ara que em tornoa sentir una mica sol . Provo de fer fora els fantasmes a manotades. I a vegades me'n surto , però la teua pell , el teu sexe , la teua manera tan particular de fer l'amor no sé on trobar-la. Ni sé tampoc què fer-ne del teu record i del teu amor impossible. De les abraçades sinceres, de l'amor que em desfeia totes les defenses, que em deixava obert com un que sent l'amor dellà dels efectes i les causes habituals . Sento una enorme i sincera alegria perquè hagis deixat aquest pis fosc on sempre t'estaves amb l' ànim sempre tens , afinat , serè . Sento una gran alegria perquè els teus ulls ja no estaran tips de tanta reclusió.
Quan ens vam conèixer , jo no sabia que el nostre amor seria tan llarg i tan constant . Aquesta setmana passada, quan et vaig trobar per darrer cop, em vas dir " me'n torno a casa. Aquest dijous marxo en autobús a Romania." Jo me'n vaig alegrar , només em sap greu no haver-te deixat una tarja amb el meu telèfon , amb el meu email , amb el meu correu perquè algun dia , si tornaves , podríem tornar a enraonar , podríem tornar a fer l'amor de bell nou, jo com un missioner que cerca Déu en el teu cos, tu com un riu de seda, com qui sap enraonar amb el cos i la pell . Potser ningú m' ha estimat com tu ho has fet. I avui , quasi sense saber-ho, t'escric el darrer homenatge , dona -amant , dona que sap amansir la fúria ansiosa d' Ulisses , dona alegre que sap navegar pels camins del sexe amb la carn blanca i fibrosa. Dona absoluta i total . Venus que venies de l' Est i te n' hi tornes, com moltes dones, aferrades a la família i la casa. Jo sempre et recordaré , Amàlia , amb els ulls aclucats, bella i divina ,besant-me mentre m'orgasmo sense culpa ni moral.

Una abraçada,

teu,
Ulisses.