Dolç Angel de la Mort

Un relat de: Manuel de Lino

Dolç Angel de la Mort, si has de venir,
més val que vinguis ara.
Ara que no en tinc gens de temor al teu fred peto.
Ara que hi ha una veu que em crida en esta fosca nit,
més enllà de aquest mont.
Ara que tinc per sostre els estels i per llit la sorra del desert,
no hem facis sofrir mes.
Dels sofriments passats, en tinc l'ànima madura per ben morir.
De tot allò que he estimat,
es l'únic que perdura en el meu cor,
com una despulla de l'ahir,
freda . . . de tan pura.
Del fang d'aquesta terra, amarada de plors,
el meu anhel es desarrela.

Deu ser bell el morir?

Voldria que fos, com lliscar en la mar plana,
sense esforç,
en una nau sense timó, sense rems, ni vela,
buida dels records que en aquest mont ens arrela.

Restarà el meu futur viure en aquest mar?

En tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'espera em fa mal...
i gairebé donaria, per morir ara,
--morir per sempre--, la meva ànima immortal.

Hospital D'Ajbilla.
agost 2004

Comentaris

  • Tètric i excel.lent alhora.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 13-02-2010 | Valoració: 9

    És un relat molt bo, excel.lent.

    Dolç àngel de la mort... és una manera d'anomenar-lo.

    Em recorda aquella cançó de Sangrtrait: "La mort sempre atura, és veritat ho sento així, remei de natura, fet d'herbes del paradís, fugit de llimona i mel...".

    Em recorda un relat meu que vaig escriure fa temps i que espero algun dia publicar: "El sentiment de viure". No ho crec però ¿potser et sona? Es molt improbable, però mai se sap...

    En fi!! Ja ens anirem veient per aquí. Cuida't. Sort!!

  • crec que té raó la isa[Ofensiu]
    neret | 30-04-2005

    és lícit inspirar-te en obres d'altres autors i versionar-les, tots ho fem... però com a mínim crec que hauries de deixar constància que aquest poema és la teva versió del del Màrius Torres. I la veritat és que per ser una versió no hi has posat gran cosa de part teva... podries haver aprofundit més.

    Ja et dic, no considero que sigui reprobable agafar de base una obra d'un autor reconegut. Això si, crec que n'hauries de deixar constància.

  • escolta , no t'has passat en el plagi ?[Ofensiu]
    Isabel Muntaner | 08-01-2005 | Valoració: 1


    Llegir poesia d'altres autors és una forma de fertilitzar la nostra creació però aquí t'has sobrepassat : has copiat el poema de Màrius Torres , que per cert té una versió cantada excel.lent , que et recomano. El poema de Màrius Torres és excel.lent , molt fi i molt lligat a la seua experiència . Tu pots llegir-lo i servir-te'n , si t' agrada , però copiar-lo amb sinònims com ara petó fred en comptes de bes gracial em sembla que ja se situà dellà de la creació i entra en la còpia mal feta. En fi , com a mínim saps detectar els bons poemes , ja és alguna cosa bona....

  • He vist el relat[Ofensiu]
    Bruixeta | 02-01-2005 | Valoració: 10

    He vist com la mort es passeija per tot arreu, mes en aquets dies, i he vist el teu relat, i he pensat en el que dius, " voldria que fos en la mar plana".
    La coincidencia es brutal, esfereidora diria jo.
    Cada vegada que el llegeixo en cruixent els ossos.
    casualitats de la vida?

  • Que et fa por?[Ofensiu]
    Bruixeta | 12-11-2004

    Et fa por el sofriment o la mort?.
    A mi hem fa por el sofriment, la mort. . . . se que te que venir. I com dius tu que sigui lo mes dolça.
    Es tipic dels homes tenir por. Fins i tot del sofriment.
    Quan vaig tenir els meus fills vaig tenir por del sofriment.
    El meu ex marit, tenia por, i jo tenia por d'envellir al costat d'ell.
    Crec que tots tenim por, i no precisament del angel de la mort.
    D'acord?

  • M'adscric[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 12-10-2004 | Valoració: 10

    al comentari de la Shuhua.
    Quant al poema, m'ha agradat molt perquè, al llegir-lo, he prescindit d'allò que a vegades tinc tant en compte: el ritme i la sonoritat. I la veritat, no és que tingui un ritme precisament marcat, però el contingut supleix perfectament aquest detall.
    Per altra banda, també m'ha sonat una mica... depressiu, pot ser? Potser per allò del "més val que vinguis ara...". I això no és una qüestió o un tret negatiu o positiu a destacar (ho dic per tot el tema de la polèmica de les crítiques per part dels lectors). És simplement un "fet" (en poesia els "fets" sempre acostumen a ser subjectius) que he detectat. Jo tinc tendència, precisament, aser força pessimista, quan parlo de la mort.
    Vinga, que vagi bé i moltes gràcies pels teus comentaris!
    Salutacions,

    Vicenç

  • Dolç Àngel de la Mort[Ofensiu]
    Lavínia | 05-10-2004 | Valoració: 8

    Bo, molt bo. M'ha recordat a Màrius Torres, però la serenor que transmet és d'una sensibilitat a tenir en compte.

    Glòria Calafell

  • Dolç Àngel de la Mort[Ofensiu]
    Lavínia | 05-10-2004 | Valoració: 8

    Bo, molt bo. M'ha recordat a Màrius Torres, però la serenor que transmet és d'una sensibilitat a tenir en compte.

    Glòria Calafell

  • dret a morir[Ofensiu]
    Shu Hua | 04-10-2004 | Valoració: 10

    Tenim dret a viure, a somiar i també a morir. Una altra cosa és que la societat no reconegui aquest darrer. En realitat, no en reconeix cap dels tres. Hem de ser nosaltres qui obliguem la societat. Quant la mort, jo ho tinc molt clar: val més qualitat que quantitat.
    Una poesia preciosa, felicitats.
    Glòria

  • Aclariments[Ofensiu]
    T. Cargol | 04-10-2004

    Manuel,
    La mort de la mare del protagonista del "Don Apacible", de Sholokhov, Ilínichna, sobreve per un cansament total, una manca d'objectius, un cop feta la feina. És com no esperar res més ni pensar que pots ser útil; per a mi és quelcom mental.

    A la pregunta des i he vist morir algú dic si en plural. El que he vist respon també a l'anterior pensament. El dol per la persona, igualment és anterior:
    Pare

    Miro la planta
    cremada pel sol
    amb les seves fulles
    cargolades i seques.

    Tu, potser ja vas fer tot
    el que et tocava
    i, ara, doncs, descansa.

  • reflexionant al teu escrit.[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 04-10-2004

    De quin fet hem parles? del morir com un fet?
    de la mort com un acte físic?
    Creus que la mort es un acte simple i buit?
    Has vist morir a algú mai?
    Has notat com la mort te ha rondat per el teu entorn,
    sense decidir a qui de tots s'emporta.?
    No, no crec que sigui un acte buit i simple.
    Buit es allò que deixa, i simple la cara que et queda.
    Una forta abraçada. T. Cargol.
    ( i gràcies per el teu comentari)

  • Morir és anterior a la mort[Ofensiu]
    T. Cargol | 03-10-2004

    El que diem morir és la reflexió anterior al fet.
    La mort en si , és un acte físic d'una absurda o inesperada simplicitat i buidor.

Valoració mitja: 8.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: