Un somni agafat al vol

Un relat de: Isabel Muntaner

Estava dolçament somiant un somni irònic : es tractava d' una actuació d' una coral parroquial. Les noies ,boniques com uns àngels , eren a l'escenari il.luminat de la vella casa del rector Mossèn Ferrando cantant com a caderneres. Estava assegut a les grades xalant amb la llum i les cançons.
El piano acompanyava la veu i la sonoritat s' atansava a la pura perfecció.
Temps ha , la coral era substituïda adés per una música de marxa militar que constia a colpejar els tambors a la manera de certes processons de setmana santa adés per unes cançons folclòriques que es cantaven amb traje regional i tot davant les autoritats civils i militars.

Ara la directora de la coral - rossa, alta, de cuixes fortes,- havia de passar coratjosament una mena d'examen del capellà del poble perquè havia canviat la coral damunt davall . Asseguts en una grada, la diligent directora , que havia canviat el tambor militar pel violoncel i les veus timbrades i angèliques per les exaltacions patriòtiques aragonesistes ( car es tracta d' un poble blanquejat i pròsper de la franja de Ponent ) havia de rebere el vist i plau del capellà i del bisbe.
Mossen Ferrando i el Bisbe Del Pinar , aquest darrer més gras i integriste i tot, anaven escoltant els sons finíssims del violoncel i , en general , assentien per la bona música .
-però lo hacen en catalán ? No todo el mundo lo entenderá
- hombre , la música es un lenguaje universal ...
-la música sí , però la letra no , va replicar el bisbe, galtavermell
-Escuchen ahora la canción sobre el cruce del tomate i el quiwi , deia la directora aixecant els seus braços prims i nerviosos.
I llavors la meua part del cervell vigilant ha sentit la paraula cruce i l' ha associat a la carretera, a l'asfalt, i ha recordat , de cop, que s' havia de despertar a les deu per anar a buscar el professor de mates del seu fill Ausiàs que l'esperava a la rotonda de la Cerdera.
En el somni , doncs, hi havia un vigilant que ha donat la senyal d' alarma i he vist el rellotge : les deu i quatre minuts . Ostres , el despertador mental ha funcionat. I he anat amb un foli a la mà intentant apuntar el somni però no tenia bolígraf i s' ha quedat en blanc. He posat el cafè al molinet i , adormit, no l' he tapat : en accionar el mecanisme , tot el cafè negre ha volat per la cuina . Ha quedat escampar al terra blanc de la cuina com escarabats negres, a l' aigüera , al taulell . A tot arreu.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Isabel Muntaner

21 Relats

35 Comentaris

35266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig nàixer al sud del pensament. Entre el riu Segre i el riu Cinca. La meua vila està dalt d' un turó des d' on s'albira els Monegres . Vaig estudiar en una escola que va construir la República , en un institut que va construir la dictadura i en un convent barroc. Mai no vaig distingir la meua ànima dels vestits i robes que m' anava posant, a poc a poc, al cap dels anys. He treballat la terra i he enfornat pa. La fresca de l'escola em protegia de la solana. Ara em col.loco el nas de bufó i el barret de pintor que ja no pinta sinó jardins geomètrics. Estimo les bromades i els cants dels rossinyols He cremat el meu carnet d' identitat però el rastre de la meua antiga identitat em persegueix com una ombra.