Cercador
Rikjaard o Rodoreda
Un relat de: copernicRIKJAARD O RODOREDA?
Aquest és el dilema que se'ls plantejava als alumnes de la darrera convocatòria de selectivitat quan havien de fer la prova de català: Comentar un article aparegut en un diari esportiu sobre el caràcter tranquil de l'entrenador del Barça o un text de "La plaça del diamant" de Mercè Rodoreda. L'elecció que varen fer els futurs universitaris no va tenir color, és a dir, sí que el va tenir: Els colors blaugrana es varen imposar per golejada sobre la prosa intimista de la veïna de Romanyà de la Selva.
El sistema d'aprenentatge de la literatura catalana en el batxillerat es basa en unes lectures obligatòries que moltes vegades no són adequades pels educands, que rebutgen clarament uns autors que en altres edats haguessin apreciat i gaudit molt més. El resultat moltes vegades és l'abandonament de la lectura com a plaer solitari per excel·lència, degut a una mala planificació dels passos successius que s'han de donar de cares a fomentar un afany per la lectura, fruit d'un desconeixement imperdonable de la peculiar idiosincràsia de l'adolescent. La lectura és un gaudi al qual s'accedeix gràcies a la seducció i el mateix concepte de "lectura obligatòria" té el mateix sentit que "espontaneïtat programada" per exemple. I així anem, amb un dels índex de lectura més baixos de tota Europa emmarcat en unes mancances d'un sistema educatiu basat en l'acumulació de coneixements que no té gens en compte l'aspecte pedagògic. "Instruir delectant" diu la màxima horaciana que els nostres educadors han arraconat en el bagul de l'oblit.
Vaig tenir la sort de llegir durant l'adolescència llibres adequats per a la meva edat. Als estius, per les tardes, anava a casa dels meus cosins i allà mai no faltaven els relats d'Enid Blyton que varen marcar l'adolescència de tota una generació. Més tard vaig llegir novel·les d'aventures, especialment les que tenien com a escenari les gèlides terres d'Alaska. Jack London és la referència indefugible d'aquests tipus de relats (La selva blanca i Ullal blanc es varen portar posteriorment a la pantalla). Gràcies a les seves pàgines vaig aprendre a gaudir de la lectura i molt més tard em vaig decidir a emprendre la meravellosa aventura d'escriure. Si quan tenia tretze o catorze anys m'haguessin fet llegir "A la recerca del temps perdut" de Marcel Proust vostès no estarien ara llegint aquestes ratlles.
Comentaris
-
Quanta raó tens![Ofensiu]pivotatomic | 14-11-2006
Aquesta reflexió que tu fa aqui tan encertadament, jo l'he utilitzat gairebé calcada en moltes sobretaules amb amics.
Cada llibre té un moment a la vida i avençar aquest moment pot tenir un efecte nefast. Els mestres haurien de revisar les lectures que imposen als alumnes. Llegir ha de ser un plaer, no una obligació feixuga.
Per això, cada matí, dono gràcies per Harry Potter... -
Vale, però...[Ofensiu]Charlotte | 14-11-2006
No és que vulgui obrir cap debat, però el gust per la lectura no s'aprèn a l'escola. Això és cosa de família, potser d'amics, i de societat en general.
Com molt bé expliques, tu vas começar a gaudir de la lectura a casa dels teus cosins a on tenies molts llibres a l'abast, la qual cosa em dóna la raó.
Ara resultarà que si la gent no llegeix és per culpa d l'escola! -
cada vida és diferent[Ofensiu]Isabel Muntaner | 28-06-2006 | Valoració: 7
A les nits d'estiu, jo no llegia . Algun neguit que ara sé identificar, però llavors no , em voltava al llit . Treballava a l'horta a la vora del Cinca i . Els meus primers llibres eren d'adults : "Las ratas" o " Requiem por un campesino español" o Juan salvador Gaviota. llegeixes per moltes raons : per entendre, per exemple -
uei![Ofensiu]AnNna | 28-06-2006
Opinió personal per experiència.
Penso que vam escollir per majoria la B, bé pel tema del text, potser més senzillot, bé per el tema de les redaccions que et feien fer. La novel·la de Mercè Rodoreda, característiques de la novel·la en general; o característiques del gènere periodístic o el teu esport preferit? Tothom va escollir "el teu esport preferit"! És que era lògic!
Però també és veritat que vaig avorrir moltíssim aquest llibre i al veure "La Plaça del Diamant" a sele, vaig girar ràpidament a veure de què tractava l'opció B...
Les lectures obligatòries ens atrofien el cervell.... i ens fan pensar que llegir qualsevol cosa ralla!
Petons! -
Reflexionant...[Ofensiu]angie | 28-06-2006
Un dels motius pels quals no es llegeix tan com és aconsellable ve donat per allò que els nostres fills veuen a casa seva... com tantes altres coses...
Jo recordo els meus pares amb un llibre a la mà (també amb la premsa) i l'atracció per la lectura nasqué d'aquesta visió...
L'adolescència però, és un periode on les influències externes marquen molt i la lectura d'un llibre ha de fer-se atractiva des del primer moment. Llavors, és un corre-veu... Al menys, així ho vaig viure jo... Ens deixàvem els llibres entre els amics, fascinats per les històries i després molts cops els comentàvem...
Suposo que avui existeixen altres opcions i la lectura queda tancada en la intimitat...
Sincerament, si jo hagués fet la selectivitat aquest any, també hagués escollit el mateix text per comentar, però només per una cosa... l'hagués "rodoreditzat" (o com es digui...)
petons
angie
l´Autor
338 Relats
1182 Comentaris
394576 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...Últims relats de l'autor
- Buit existencial
- Així s'escriu la història
- Sobirania
- La llibreta vermella (Final)
- Junts per sempre
- Un crit que no té preu
- Com una segona pell
- Syntagma
- La solució
- Gat per llebre
- Allò que no sona
- Cançons que m'agraden: "Your song" d'Elton John
- Cançons que m'agraden: "Imagine" de John Lennon
- Cançons que m'agraden: "You're in the army, now" d'Status Quo
- Cançons que m'agraden: "Maria" de Blondie