Rikjaard o Rodoreda

Aquesta reflexió que tu fa aqui tan encertadament, jo l'he utilitzat gairebé calcada en moltes sobretaules amb amics.

Cada llibre té un moment a la vida i avençar aquest moment pot tenir un efecte nefast. Els mestres haurien de revisar les lectures que imposen als alumnes. Llegir ha de ser un plaer, no una obligació feixuga.

Per això, cada matí, dono gràcies per Harry Potter...

No és que vulgui obrir cap debat, però el gust per la lectura no s'aprèn a l'escola. Això és cosa de família, potser d'amics, i de societat en general.
Com molt bé expliques, tu vas começar a gaudir de la lectura a casa dels teus cosins a on tenies molts llibres a l'abast, la qual cosa em dóna la raó.
Ara resultarà que si la gent no llegeix és per culpa d l'escola!

A les nits d'estiu, jo no llegia . Algun neguit que ara sé identificar, però llavors no , em voltava al llit . Treballava a l'horta a la vora del Cinca i . Els meus primers llibres eren d'adults : "Las ratas" o " Requiem por un campesino español" o Juan salvador Gaviota. llegeixes per moltes raons : per entendre, per exemple

Opinió personal per experiència.

Penso que vam escollir per majoria la B, bé pel tema del text, potser més senzillot, bé per el tema de les redaccions que et feien fer. La novel·la de Mercè Rodoreda, característiques de la novel·la en general; o característiques del gènere periodístic o el teu esport preferit? Tothom va escollir "el teu esport preferit"! És que era lògic!

Però també és veritat que vaig avorrir moltíssim aquest llibre i al veure "La Plaça del Diamant" a sele, vaig girar ràpidament a veure de què tractava l'opció B...


Les lectures obligatòries ens atrofien el cervell.... i ens fan pensar que llegir qualsevol cosa ralla!


Petons!

Un dels motius pels quals no es llegeix tan com és aconsellable ve donat per allò que els nostres fills veuen a casa seva... com tantes altres coses...
Jo recordo els meus pares amb un llibre a la mà (també amb la premsa) i l'atracció per la lectura nasqué d'aquesta visió...
L'adolescència però, és un periode on les influències externes marquen molt i la lectura d'un llibre ha de fer-se atractiva des del primer moment. Llavors, és un corre-veu... Al menys, així ho vaig viure jo... Ens deixàvem els llibres entre els amics, fascinats per les històries i després molts cops els comentàvem...
Suposo que avui existeixen altres opcions i la lectura queda tancada en la intimitat...
Sincerament, si jo hagués fet la selectivitat aquest any, també hagués escollit el mateix text per comentar, però només per una cosa... l'hagués "rodoreditzat" (o com es digui...)

petons

angie