Cercador
el cor vol més
Un relat de: Isabel Muntaner- Compartir:
Què ho fa que no ets mai feliç ?
¿ que sempre vols més , que no saps
gaudir de l' ombra del bany
del silenci del migdia ?
¿què ho fa que no t'acostumes
al segellat jardí assecat
quan una vulgar ràdio sona
i el teu estiu es concentra
en una clara piscina ,
la fresca dolcesa del vent
i uns versos a mitja veu?
¿ Que ho fa que no saps gaudir
d' un dia concret, del terrer
plantat de mots i troanes,
de la gran senyora lluna
damunt les espurnes de llums ?
La creació és la claríssima
consciència de viure més
encara que tot es perdi:
plegar la tovallola verda
mirar la piscina plena
escriure a les pàgines blanques
d'un altre llibre imprès
cercant deixar anar la veu
el teu déu i la vida oculta
entre tants sorolls estranys
i parlars desconeguts
que et perden al mig del sol.
Al fons el cor vol més :
xiquet malavesat
Que no sap plaer concret.
Comentaris
-
Thalassa | 14-12-2004
estic molt desperta però... m'ha agradat molt.
bfff.... ja el comentaré de nou quan estigui en plenes facultats.
Thalassa -
La perfecció no existeix , ni cal tampoc[Ofensiu]Isabel Muntaner | 09-07-2004
Tens raó , Barbablava . La perfecció no existeix. Qui la busqui acabarà boig. El món i la poesia és ple d'imperfeccions que fan agradable el món i la poesia. Estimen les persones i certes poesies per certes imperfeccions saturades d' emoció. T' agraeixo el comentari i no busco cap perfecció- potser l' única que m' agradaria és la perfecció irònica , salada , plena d' humor - però aquesta és la més costeruda i no la conec prou.
-
No podré acudir a la cita dels rondallaires[Ofensiu]Isabel Muntaner | 09-07-2004
Ah , Carme , estic molt enfeinada. Tinc feina fins a les celles, no podré venir a aquesta trobada. Potser més endavant puc venir, per ara no puc.
-
Molt amable , Carme . [Ofensiu]Isabel Muntaner | 09-07-2004
Escolta , Carme , gràcies per ser tant amable. Els últims versos volen concretar certes idees que ballen i giren pel poema . Solen ser associacions sorprenents que coves de dies però apareixen de cop. No em pareix un assumpte de marqueteria , com quan anàvem a escola ( i l'escola ens ha marcat tant ) sinó una palpitació del cor i de la mirada quan mires d' entendre què et passa . I sobretot quan mires . I escrius amb la mà ràpida , sense donar massa temps al cervell a pensar massa
-
Poesia[Ofensiu]Carme Cabús | 07-07-2004 | Valoració: 10
Hola Isa,
El teu poema és molt bo: les imatges, com es va desenvolupant la idea, com hi gires entorn... i el vers final, com una conlusió que ho engloba tot. L'altre dia vaig llegir que la força d'un poema rau en el darrer vers. Els que escrivim poesia ja ho intuïm, oi?
En fi, bona poesia, la teva.
Véns a la trobada relataire? -
Ratllant l'equinocci poètic[Ofensiu]BARBABLAVA | 06-07-2004 | Valoració: 9
El considero un dels millors poemes que he llegit en aquesta web. Molt líric, tot i que parteix potser d'una òptica quotidiana.
El tema és molt interessant: d'una banda em fa plantejar per què no tenim prou amb allò que tenim al nostre abast, que si ens hi fixem detalladament, és ben bonic... I de l'altra banda, també m'ha fet pensar en l'ensopiment de les hores mortes i en una veu que vol cridar i mai crida, i es sent insatisfeta per no provar-ho...
Crec que la insatisfacció és una característica intrínsica a l'ésser humà, o almenys en la societat en què vivim, en què després d'aconseguir una cosa, ja en desitgem una altre, sense gaudir de l'anterior...
M'ha agradat i m'hi sento molt identificat, et posaria un 10, però la perfecció no existeix.
En realitat és un 9,9!
l´Autor
21 Relats
35 Comentaris
36007 Lectures
Valoració de l'autor: 9.31